És inevitable dir que cada cop més estem absorbits per les noves tecnologies. En els darrers anys aquestes no deixen de crivellar-nos amb nous serveis més atractius i alhora sofisticats.
Qui anava a dir fa uns anys que podríem escriure missatges de text, enviar-nos fotografies i, fins i tot talls de veu de franc a tothom que volguéssim i des d'allà on estiguéssim?
Si amb el famós Messenger, per citar un exemple, va haver una torbació general (aquest xat permetia parlar en directe sense necessitat de sortir de casa i amb qualsevol persona) l'aparició de les aplicacions d'avui supera l'imaginable. Whatsapp, Line, Facebook, Twitter, Twenti i un llarg etcètera són només exemples d'aquestes eines que permeten connectar-nos les 24 hores amb qualsevol indret del món.
Però com passa amb gairebé tot, un mal ús pot acabar per portar problemes, inclús una animadversió cap a aquest tipus de tecnologies. Una tírria que, per altra banda, és molt difícil de remeiar. Seria anar contracorrent dir que aquestes possibilitats de comunicació que se'ns ofereixen avui dia no son eficaces. Ho són. I molt. Però el que sí és cert és que, cada cop més, estem més capficats amb tot això i, sovint, ens fan perdre el món de vista.
Quants cops hem vist una taula d'amics que estan prenent un cafè i, com a mínim, un d'ells està amb el mòbil a la mà, segurament mirant el whatsapp o publicant quelcom al Facebook?
Un cop entres en aquest món difícilment en pots sortir. Les xarxes socials ens embolcallen en una teranyina de la que no en podem deslligar-nos fàcilment. Però la preocupació principal no és només estar tot el dia "enganxat" al mòbil o a qualsevol aparell tecnològic. Amb tot aquest ventall d'eines comencen a sorgir seriosos problemes entre la població. Ens estem tornant addictes d'aquests petits telèfons (intel·ligents) que ens "xiva" si la persona ha llegit el missatge i, fins i tot, l'últim cop en que s'ha connectat. Això, òbviament, genera, sense que siguem conscients, una obsessió que afecta més del que ens pensem. Anem a veure el típic retret del nostre quotidià: 'Per què no m'has contestat?'; 'He vist que t'has connectat i no m'has dit res'. 'Què feies despert a tal hora?'
Només amb això, segurament, ja tenim una discussió assegurada.
Tot i l'eficàcia d'aquestes aplicacions, hauríem d'aprendre a emprar-les de forma moderada i racional. Estem, pot ser, tornant-nos addictes i obsessius? Si abans estàvem controlats, ara ho estem més. És difícil fer una passa sense que ningú se n'assabenti de què estem fent, on i amb qui. Per exemple, decideixes anar a dinar amb els amics i un d'ells publica al Facebook: Dinant amb els amics a la platja. Un text que segurament anirà acompanyat d'una fotografia per dotar de més veracitat la informació que s'acaba de donar. En aquest moment, fins i tot el teu 'pitjor enemic' pot saber que estàs dinant amb l'amic de la novia del teu cosí que no t'ha convidat al dinar… Potser és enrevessat, però no m'equivoco quan dic que, en general, la majoria està es troba en un cercle de difícil sortida.
L'única solució és ser conscients i aprendre a emprar de forma adient i racional totes aquestes eines. No obstant i malgrat tota aquesta vessant negativa, és innegable que un bon ús pot ajudar-nos (i molt) el nostre dia-a-dia. Només hem d'aprendre a saber conviure amb elles correctament i a evitar l'adicció 2.0.
Dani Martínez, és periodista