La dona de Cèsar
A la cita de Plutarc s'han apuntat diferents accepcions, però en essència volia dir que "la dona de Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que també ha de semblar-ho".
És una cita que no perd mai actualitat i encaixa com un guant a tots aquelles classes professionals que necessiten ser creïbles amb escreix la política.
En temps de crisi, de vaques magres i no tant magres, els polítics i governants han de donar l'exemple d'honestedat i credibilitat. Tot això perquè gestionen diners públics i se'ls confia la defensa dels interessos dels seus conciutadans.
És obvi que amb el passar dels anys, alguns polítics s'han convertit en professionals de la política defensant, única i exclusivament, els seus interessos personals i els del partit que representen. Oblidant i ignorant tots els que els van confiar en la seva capacitat i honestedat per ocupar un càrrec públic.
És evident que als polítics el grau d'exigència i control socials és molt superior perquè són gestors de la 'cosa pública'. No accepto de cap de les maneres que ens diguin i ens repeteixin que "tenim els polítics que ens mereixem". Depèn de nosaltres netejar la política dels estafadors, corruptes, aprofitats i mediocres La política hauria d'estar reservada , exclusivament, a les persones honestes i vàlides i capacitades intel·lectualment. La política no pot ser una mena de clavegueram.
És imprescindible un canvi de mentalitats i exigible que els polítics i càrrecs públics canviïn la seva manera d'estar, de fer i entendre la política. Més que mai necessitem que els seus discursos no siguin paraules buides i les seves accions i promeses fum. No podem ser benèvols amb la mentida i la promesa fàcil. Hem de intensificar el control i demanar responsabilitats. No es pot, per exemple, exigir als seus conciutadans austeritat i, en la pràctica, viure a "cos de rei". No és acceptable que redueixin sous i pensions i augmentin els seus privilegis i millorin el seu status quo.
Política no pot ser sinònim d'impunitat i immunitat. Ni de mentida i aprofitament personal.
No demanem, òbviament, que els polítics (d'esquerres o de dretes) siguin uns peus descalços, però que tinguin en compte la veritat, l'honestedat, l'ètica i el poble. Si no és així, els electors han d'actuar en conseqüència en les urnes i si s'escau en els jutjats.
La política està envaïda d'oportunistes que proclamen una falsa honestedat i moral que, fàcilment, s'esvaeixen.
No es tracta de ser honest, és qüestió, també, de semblar-ho. Tal com es reclamava a la dona de Cèsar.