La III Jornada Institut Ramon Muntaner que s'ha organitzat avui a Móra la Nova (Ribera d'Ebre), ha estat el marc escollit pels mateixos organitzadors, l'Institut Ramon Muntaner, per celebrar els seus deu anys de vida. L'IRMU es va constituir el 3 de juliol de 2003 gràcies a l'acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), per donar suport a les activitats de promoció cultural i de recerca local de tots els instituts i centres d'estudis d'arreu dels territoris de parla catalana que són el seu objecte de treball.
La jornada ha començat amb els parlaments de les autoritats (Francesc Ferrer, director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre; Cristina Lasala, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Móra la Nova; Antoni Suárez, conseller del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre; i Josep Santesmases, president de la CCEPC i vicepresident de l'IRMU). Ferrer ha qualificat la tasca de l'IRMU "d'excel·lent", i ha remarcat que "aquesta tasca de recerca i promoció de la cultura catalana està més justificada que mai", atenent al context polític actual. També Suárez ha coincidit en assenyalar que l'IRMU és un "instrument per treballar per la construcció nacional" i ha destacat que l'homenatjat és un "exemple d'èxit en la col·laboració pública i la privada (Generalitat i Coordinadora)", fet també destacat per Santesmases que també ha volgut valorar la "feinada feta i per fer, l'equip professional i l'eficàcia treballada a peu d'Ebre, territori de cruïlla, per a tot l'àmbit lingüístic català". Per la seua part Lasala, també ha definit l'IRMU com a "institució arrelada a l'essència de la història del país".
També han coincidit a destacar en el naixement i la història de l'IRMU "la bona entesa entre la societat civil i el poder polític" així com el fet que l'IRMU és una "eina de construcció nacional importantíssima", els dos expresidents de l'IRMU, Ferran Bello, Ramon Fontdevila, i un dels seus fundadors Josep Sebastià Cid que han participat en la segona taula de la jornada. Tots tres també ha fet menció al fet que l'IRMU va néixer en un moment convuls a les Terres de l'Ebre, la lluita contra la proposta del Pla Hidrològic Nacional i, casualitats de la vida, ara celebra els seus deu anys quan sembla que s'ha de tornar a endegar la lluita en aquest mateix tema després de l'aprovació del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre. Cid ha recordat que amb l'IRMU es buscava, i s'ha aconseguit, "millorar la connexió i la qualitat de la recerca feta pels centres d'estudis i superar l'aïllament i la fragmentació que hi havia entre aquests". No han faltat en els parlaments de gairebé tots els ponents a l'hora de parlar de l'IRMU paraules com "rigor", "il·lusió", "eina útil i necessària", "referent dels centres d'estudis", ...
També ha participat en aquesta segona taula l'actual directora de l'IRMU, M. Carme Jiménez, que ha estat l'encarregada de llegir les cartes del primer president, Joan Vidal, i de l'actual, Josep Puig, que no han pogut assistir a l'acte. Jiménez també ha estat l'encarregada de fer balanç d'aquests deu anys de treball continuat. En aquest cas la directora ha recordat les quatre línies d'actuació de l'IRMU, sempre adreçades a donar suport i a fer més visible la tasca dels centres d'estudis. La primera, són accions diverses per fer més visible i accessible aquesta tasca gràcies, per exemple, a la pàgina web, a les jornades, a les aportacions al projecte Racó de revistes en català o al carnet Recerca. La segona línia d'actuació són els ajuts econòmics i logístics a: projectes (se n'han donat en vuit convocatòries 150 ajuts), activitats (350 ajuts en onze convocatòries), equipament informàtic (50 ajuts en tres convocatòries ) i publicacions (350 ajuts en vuit convocatòries). Les dos darreres línies d'actuació són suport logístic i assessorament a projectes del dia a dia i la interrelació amb les diferents administracions, institucions i col·lectius.
La jornada s'ha aprofitat per presentar la darrera novetat i és el portal, irmu.org, totalment renovat per fer-lo més senzill i clar en l'ús i més interactiu amb els usuaris; així com s'han pogut veure diverses exposicions i una mostra de publicacions.
Després dels actes més protocol·laris de celebració de l'efemèride s'ha donat inici pròpiament a la III Jornada Institut Ramon Muntaner que ha servit per presentar fins a deu activitats i projectes que han rebut el suport de l'IRMU en aquests deu anys. Paral·lelament als actes més protocol·laris, el pavelló firal de Móra la Nova ha acollit un seguit de tallers infantils (de llata de fer cabassos, de gegants i capgrossos i de fer un collar amb plantes medicinals, a càrrec d'entitats d'arreu de les Terres de l'Ebre) i un pica-pica obert a la població que acull aquesta institució. Després d'un dinar de germanor, està previst que la jornada de celebració acabi amb dues visites, al Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova i un viatge amb el Llaüt "Lo Roget".