 |
El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i de Ports de la Generalitat, en col·laboració amb la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, ha posat en marxa un projecte per facilitar una gestió correcta de les xarxes de pesca un cop acabada la seva vida útil. Als ports s'hi ha col·locat un contenidor per dipositar-hi les xarxes velles i trencades. Aquests residus es transporten a les instal·lacions de gestors autoritzats que realitzen el triatge i la classificació dels materials, que s'envien, ja en forma de bales de polietilè o poliamida, als gestors finals. Aquests els tracten per tornar a elaborar noves xarxes, altres productes plàstics, cordes pel cultiu del musclo, o fil de niló per confeccionar peces de roba.
Aquest projecte pretén potenciar la valorització material de les xarxes, evitant que acabin als abocadors o directament al mar, com a escombraria marina, esdevenint un problema ambiental de primera magnitud. Un cop a l'aigua, el plàstic es degrada amb la llum del sol i es fragmenta en trossos cada cop més petits que entren a la cadena tròfica dels peixos quan el confonen amb el seu aliment. Els organismes poden morir ofegats pels microplàstics o també per desnutrició, a causa de l'obstrucció dels seus estómacs. També els coralls, peixos o tortugues poden quedar atrapats en els aparells de pesca i xarxes abandonats, un fenomen conegut com a "pesca fantasma", que, a banda del greu impacte ambiental que genera, també crea problemes a la indústria pesquera.
Recuperant les xarxes velles s'aconsegueix reduir la presència d'elements perjudicials per al medi marí, alhora que els materials amb que estan confeccionades tornen al cicle productiu en forma de primeres matèries. Un exemple ben evident d'economia circular, en contraposició a la clàssica economia lineal, basada a produir, usar i llençar. És a dir, els components tornen a formar part dels cicles naturals o industrials amb un consum mínim d'energia.