L'Institut Ramon Muntaner (IRMU) ha participat en la confecció del Comunicat sobre la Cultura promogut pel president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros en el context del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Aquest Comunicat pretén establir les prioritats culturals del país ja que es considera que «La cultura ha de ser un punt nodal dels programes de govern, perquè incideix d'una manera fonamental en la qualitat de la nostra vida col·lectiva i en la capacitat de creació de riquesa i de progrés social. La cultura catalana, en totes les seves expressions, ha de ser articuladora en la construcció del país» i «la llengua catalana ha de ser la principal generadora de cultura». I és que les entitats signants consideren que el dret a decidir no sols s'ha de veure des del punt de vista polític: «El dret a decidir no és sols una reivindicació política general sobre el futur de Catalunya, sinó que incideix també en tots els aspectes on Catalunya ha de poder determinar models propis de desenvolupament. I és precisament en l'àmbit cultural on el país ha d'apostar amb determinació, perquè la llengua i la cultura catalanes, en el sentit més ampli del terme, constitueixen un pal de paller.»
Per als signants, un dels objectius de futur ha de ser la construcció d'un mercat cultural que afavoreixi més la professionalització de la cultura i reivindiquen un model cultural propi que «permeti dotar els distints sectors de les eines que històricament els han mancat i dels pressupostos suficients». El comunicat destaca que és fonamental «disposar d'un model educatiu propi, capaç d'assegurar l'anomenat ascensor social i amb docents competents i valorats socialment», en què «la interrelació entre educació, ciència i cultura és indispensable».
Aquest model cultural hauria d'apostar, segons el document, per una «veritable aliança entre el sector públic i la societat civil», «establir una política competent de mecenatge», potenciar el mercat cultural català a l'exterior i «tenir present l'espai compartit amb tots els territoris de llengua catalana» de manera que "la cultura catalana s'ha d'articular en xarxa, amb referents territorials múltiples i diferenciats.
Per als signants, un dels objectius de futur ha de ser la construcció d'un mercat cultural que afavoreixi més la professionalització de la cultura i reivindiquen un model cultural propi que «permeti dotar els distints sectors de les eines que històricament els han mancat i dels pressupostos suficients». El comunicat destaca que és fonamental «disposar d'un model educatiu propi, capaç d'assegurar l'anomenat ascensor social i amb docents competents i valorats socialment», en què «la interrelació entre educació, ciència i cultura és indispensable».
Aquest model cultural hauria d'apostar, segons el document, per una «veritable aliança entre el sector públic i la societat civil», «establir una política competent de mecenatge», potenciar el mercat cultural català a l'exterior i «tenir present l'espai compartit amb tots els territoris de llengua catalana» de manera que "la cultura catalana s'ha d'articular en xarxa, amb referents territorials múltiples i diferenciats.