Sergi Saladié ha presentat el llibre Impacte econòmic de les centrals eòliques en els pressupostos municipals a Catalunya, un informe que conclou que els municipis que tenen centrals eòliques al seu terme reben ingressos equivalents al 3,4% de la facturació de les empreses elèctriques titulars dels parcs. El llibre es basa en dades del 2011 i ha tingut en compte els ingressos que reben els municipals en concepte d'impostos obligatoris (IBI i IAE) i de convenis compensatoris.
Saladié ha apuntat que, de mitjana, els ajuntaments cobren uns 5.000 euros per megawatt instal·lat al seu terme a l'any, la qual cosa representa "uns 10.000 euros per molí i any". Tot i això, el geògraf ha apuntat que "hi ha diferències importants entre municipis, ja que n'hi ha que cobren fins a 6.600 euros i d'altres només 1.300 euros per megawatt i any. Això depèn de l'any en què es van posar en marxa les centrals". En general, uns 3000 euros s'ingressen per la via d'impostos i els altres 2.000, via convenis.
L'impacte que representen aquests diners en els pressupostos dels ajuntaments és d'un 15% dels ingressos anuals, si bé hi ha municipis que aquests diners els representa el 50% dels seus ingressos municipals i d'altres que els representa el 0,1% (Vandellòs).
Saladié considera que hi ha una gran disparitat de convenis, "ja que cada ajuntament firmava el conveni que se li plantejava perquè no hi ha un marc regulatori per part de la Generalitat". La legislació eòlica catalana "és molt retòrica quant als beneficis que les centrals aporten als ajuntaments però no concreta les quantitats que han de retribuir les empreses als municipis".
Segons el professor de la URV, els municipis aporten el terreny, el paisatge i el vent a les centrals eòliques, i per aquest impacte "només reben el 3,4% de la facturació de les empreses". Ha explicat que "a Alemanya, que ha tingut un gran desplegament eòlic, s'ha primat que els aerogeneradors siguin de la gent del territori en un 60%, i a Dinamarca, els projectes de matriu industrial transfereixen un 25% de la facturació als municipis afectats".
En opinió de Saladié queda constatada "la posició de domini de les empreses sobre els territoris" i "la necessitat de canviar aquestes regles del joc, ja que els municipis han de tindre un paper més actiu en defensa dels seus territoris".
Per la seua banda, Carles Gibert, president de l'AMEC, ha explicat que aquesta entitat va quedar constituïda el novembre passat. "Pretenem associar els 39 municipis eòlics catalans ubicats a l'Anoia, les Garrigues, el Segrià, la Segarra, l'Urgell, i Terres de l'Ebre". Els quatre ajuntaments fundadors són Tarrès, Gandesa, Torre de l'Espanyol i la Granadella. L'objectiu de l'entitat és "intentar treballar perquè s'aprovi una llei al Parlament, com a Galícia o les Castelles, perquè s'implanti una taxa autonòmica" que garanteixi els ingressos que reben els ajuntaments.