La VII Nit de la Comunicació de la Demarcació de Terres de l'Ebre del Col·legi de Periodistes (CPC) va reconèixer les trajectòries del cronista oficial de Gandesa, Anton Monner; del fotoperiodista Mariano Cebolla, i dels locutors i locutores de La Cala Ràdio Francesc Callau, Inma Brull i Fini Llaó. El Premi Talent es va lliurar als periodistes ebrencs que van cobrir les catàstrofes de 2025.
«Escriure, llegir i investigar em dona vida. Em fa treballar el cervell i l'esperit, juntament amb l'agricultura, una altra de les meves passions; em fa créixer com a persona, em dona amor, vida i salut per dedicar-me als amics i als meus conciutadans». Aquestes paraules les va pronunciar Anton Monner en pujar a l'escenari a recollir el reconeixement, segons ell, «immerescut, perquè servint a la societat que m'envolta des del món de la comunicació, m'ajudo a mi mateix. I, egoistament, em resulta satisfactori viure aquesta vetllada tan bonica i d'estima de tots».
També agraït i «sobrepassat», com va afirmar, es va mostrar Mariano Cebolla, el segon fotoperiodista reconegut en aquesta gala. El primer va ser Joan Puig, qui —segons va recordar Cebolla— va ser qui el va introduir en el periodisme. Cebolla va reivindicar la feina del fotògraf de premsa, que, segons ell, «no es veu», és «silenciosa» i molts cops «solitària», però que en combinació amb el periodista «aconsegueix la bona notícia». «Som una expressió reduïda del que és un titular de premsa, un resum que parla per si sol. La nostra tasca està ben valorada si es fa des del rigor», va reblar.
Sobre el reconeixement a una feina col·lectiva i compartida va parlar el tercer homenatjat de la nit, Francesc Callau, a qui es va reconèixer la seva trajectòria de més de quaranta anys, juntament amb les seves dues companyes, Fini Llaó i Inma Brull, a l'emissora La Cala Ràdio de l'Ametlla de Mar. Callau es va reafirmar en la idea que «aquesta professió no es pot construir en solitari, tot i que sovint tendim a individualitzar. Compartim micròfons, decisions, pressions exteriors i moltes hores invisibles de crear vincles molt sòlids. De tots els periodistes amb qui m'he relacionat he après i ho continuo fent», va assegurar. «Hem hagut de fer entendre que els mitjans públics no són patrimoni de ningú, que la ràdio és de tothom i que govern i oposició han de poder dir la seva. Aquesta pedagogia amb la classe política no ha estat fàcil», va apuntar.
Per la seva part, Fini Llaó va voler destacar de la seva experiència radiofònica «la gent, la gent propera, les persones que hem acompanyat, sobretot la gent gran, les dones grans, a qui fèiem companyia». En aquesta idea es va reafirmar Inma Brull, que va destacar «els lligams amb els oients. Són moltes hores i dedicació a la ràdio de proximitat. No ha estat un camí fàcil, però aquí estem».
Premi Talent
Seguidament al lliurament dels reconeixements a la trajectòria d'aquests cinc comunicadors ebrencs, es va lliurar el Premi Talent, que de manera excepcional s'ha atorgat a tots els periodistes de les Terres de l'Ebre que van cobrir, al territori, l'incendi del juliol i els aiguats de l'octubre del 2025. El degà del CPC, Joan M. Morros, va titllar d'encertada l'elecció perquè es va fer una «cobertura excel·lent» per part dels mitjans i dels professionals ebrencs, i va remarcar que els periodistes «som més necessaris que mai, perquè la llibertat de premsa està amenaçada».
La nit va servir també per recordar, in memoriam, Emèlia Miravall, Joan Launes i Pepe Rodríguez, així com dues efemèrides: els 40 anys del Col·legi i els 25 de la demarcació ebrenca. L'acte va acabar amb la benvinguda als nou nous col·legiats i col·legiades, i amb el reconeixement a les dues juntes que han compartit els vuit anys de mandat amb l'actual president, Josep Baubí, que deixarà el càrrec el pròxim mes d'abril, quan tindran lloc les preceptives eleccions col·legials.
Dos dels membres d'aquestes juntes, David Benito i Sílvia Tejedor, van ser els encarregats d'agrair a Josep Baubí «la dedicació al col·legi, la defensa de la professió i la seva militància ebrenca arreu». Baubí, visiblement emocionat, va tancar la nit reivindicant, entre altres coses, més visibilitat de les Terres de l'Ebre en els mitjans públics i apuntant cap als 100 col·legiats —actualment en són uns 95— «per tenir més força a Barcelona», va concloure.
«Escriure, llegir i investigar em dona vida. Em fa treballar el cervell i l'esperit, juntament amb l'agricultura, una altra de les meves passions; em fa créixer com a persona, em dona amor, vida i salut per dedicar-me als amics i als meus conciutadans». Aquestes paraules les va pronunciar Anton Monner en pujar a l'escenari a recollir el reconeixement, segons ell, «immerescut, perquè servint a la societat que m'envolta des del món de la comunicació, m'ajudo a mi mateix. I, egoistament, em resulta satisfactori viure aquesta vetllada tan bonica i d'estima de tots».
També agraït i «sobrepassat», com va afirmar, es va mostrar Mariano Cebolla, el segon fotoperiodista reconegut en aquesta gala. El primer va ser Joan Puig, qui —segons va recordar Cebolla— va ser qui el va introduir en el periodisme. Cebolla va reivindicar la feina del fotògraf de premsa, que, segons ell, «no es veu», és «silenciosa» i molts cops «solitària», però que en combinació amb el periodista «aconsegueix la bona notícia». «Som una expressió reduïda del que és un titular de premsa, un resum que parla per si sol. La nostra tasca està ben valorada si es fa des del rigor», va reblar.
Sobre el reconeixement a una feina col·lectiva i compartida va parlar el tercer homenatjat de la nit, Francesc Callau, a qui es va reconèixer la seva trajectòria de més de quaranta anys, juntament amb les seves dues companyes, Fini Llaó i Inma Brull, a l'emissora La Cala Ràdio de l'Ametlla de Mar. Callau es va reafirmar en la idea que «aquesta professió no es pot construir en solitari, tot i que sovint tendim a individualitzar. Compartim micròfons, decisions, pressions exteriors i moltes hores invisibles de crear vincles molt sòlids. De tots els periodistes amb qui m'he relacionat he après i ho continuo fent», va assegurar. «Hem hagut de fer entendre que els mitjans públics no són patrimoni de ningú, que la ràdio és de tothom i que govern i oposició han de poder dir la seva. Aquesta pedagogia amb la classe política no ha estat fàcil», va apuntar.
Per la seva part, Fini Llaó va voler destacar de la seva experiència radiofònica «la gent, la gent propera, les persones que hem acompanyat, sobretot la gent gran, les dones grans, a qui fèiem companyia». En aquesta idea es va reafirmar Inma Brull, que va destacar «els lligams amb els oients. Són moltes hores i dedicació a la ràdio de proximitat. No ha estat un camí fàcil, però aquí estem».
Premi Talent
Seguidament al lliurament dels reconeixements a la trajectòria d'aquests cinc comunicadors ebrencs, es va lliurar el Premi Talent, que de manera excepcional s'ha atorgat a tots els periodistes de les Terres de l'Ebre que van cobrir, al territori, l'incendi del juliol i els aiguats de l'octubre del 2025. El degà del CPC, Joan M. Morros, va titllar d'encertada l'elecció perquè es va fer una «cobertura excel·lent» per part dels mitjans i dels professionals ebrencs, i va remarcar que els periodistes «som més necessaris que mai, perquè la llibertat de premsa està amenaçada».
La nit va servir també per recordar, in memoriam, Emèlia Miravall, Joan Launes i Pepe Rodríguez, així com dues efemèrides: els 40 anys del Col·legi i els 25 de la demarcació ebrenca. L'acte va acabar amb la benvinguda als nou nous col·legiats i col·legiades, i amb el reconeixement a les dues juntes que han compartit els vuit anys de mandat amb l'actual president, Josep Baubí, que deixarà el càrrec el pròxim mes d'abril, quan tindran lloc les preceptives eleccions col·legials.
Dos dels membres d'aquestes juntes, David Benito i Sílvia Tejedor, van ser els encarregats d'agrair a Josep Baubí «la dedicació al col·legi, la defensa de la professió i la seva militància ebrenca arreu». Baubí, visiblement emocionat, va tancar la nit reivindicant, entre altres coses, més visibilitat de les Terres de l'Ebre en els mitjans públics i apuntant cap als 100 col·legiats —actualment en són uns 95— «per tenir més força a Barcelona», va concloure.