Més de 90 persones van assistir, l'1 de febrer a Tortosa, a la presentació de les novetats de la normativa aprovades per la Secció Filològica de l'IEC, en un acte organitzat per la Direcció General de Política Lingüística dins les "Matinals de llengua".
El primer dels ponents, Miquel Àngel Pradilla, va sintetitzar l'esperit d'aquesta obra, que va qualificar com a institucional, participativa, normativa, descriptiva i variacional (jerarquització o ordenació dels usos geolectals i funcionals), i on només la sintaxi ja ocupa el 66% de l'obra. Va destacar també que la gramàtica interpel·la el territori, és a dir, conviuen formes com traure i treure, omplert i omplit, cantéssem i cantéssim, meua i meva, home i hòmens, est(e) i aquest, etc. Finalment va recordar que l'escola té un paper molt important en la pervivència de la llengua catalana, però la feina dels mestres i professors s'ha de veure reforçada per tots els parlants.
A continuació, Vicent Pitarch va parlar de la nova ortografia, que és el resultat d'aplegar en un sol tractat l'ortografia fundacional, els retocs introduïts després de Fabra i la legislació ortogràfica de la Filològica d'ençà de 1984. Tenint en compte els valors social i simbòlic de l'ortografia, la Secció Filològica hi actua amb prudència. Alguns dels canvis més significatius són en els mots prefixats i compostos (arrítmia, corresponsable, erradicar, art no-figuratiu, un sensepapers, a matadegolla...), compostos com ara arterioesclerosi, cardioespasme, termoestable..., la reducció de la llista de mots amb accent diacrític: bé, be, déu-deu, és-es, mà-ma, sé-se, sòl-sol..., o la supressió de la dièresi en derivats cultes en -al: fluidal, helicoidal, laical...
El tercer ponent, Joan Perera, especialista en didàctica de la llengua, va parlar del significat d'aprendre i ensenyar gramàtica. A l'hora d'ensenyar la gramàtica hi entren en joc dos objectius: aprendre a usar les estructures de la llengua i aprendre a explicar el funcionament de la llengua a partir d'un model sistemàtic. Millorar els usos lingüístics, aprendre amb més eficàcia llengües segones o desenvolupar les habilitats cognitives són algunes de les raons de per què cal ensenyar gramàtica.
Al final de la sessió, els tres ponents van atendre totes les preguntes que el públic va formular i des de la Direcció General de Política Lingüística a les Terres de l'Ebre es va anunciar que s'han previst per al mes d'abril unes sessions tècniques sobre la nova gramàtica, on es parlarà dels canvis més importants en sintaxi, dels criteris d'admissió o adequació segons les varietats i els registres i d'algunes qüestions de morfologia.
El primer dels ponents, Miquel Àngel Pradilla, va sintetitzar l'esperit d'aquesta obra, que va qualificar com a institucional, participativa, normativa, descriptiva i variacional (jerarquització o ordenació dels usos geolectals i funcionals), i on només la sintaxi ja ocupa el 66% de l'obra. Va destacar també que la gramàtica interpel·la el territori, és a dir, conviuen formes com traure i treure, omplert i omplit, cantéssem i cantéssim, meua i meva, home i hòmens, est(e) i aquest, etc. Finalment va recordar que l'escola té un paper molt important en la pervivència de la llengua catalana, però la feina dels mestres i professors s'ha de veure reforçada per tots els parlants.
A continuació, Vicent Pitarch va parlar de la nova ortografia, que és el resultat d'aplegar en un sol tractat l'ortografia fundacional, els retocs introduïts després de Fabra i la legislació ortogràfica de la Filològica d'ençà de 1984. Tenint en compte els valors social i simbòlic de l'ortografia, la Secció Filològica hi actua amb prudència. Alguns dels canvis més significatius són en els mots prefixats i compostos (arrítmia, corresponsable, erradicar, art no-figuratiu, un sensepapers, a matadegolla...), compostos com ara arterioesclerosi, cardioespasme, termoestable..., la reducció de la llista de mots amb accent diacrític: bé, be, déu-deu, és-es, mà-ma, sé-se, sòl-sol..., o la supressió de la dièresi en derivats cultes en -al: fluidal, helicoidal, laical...
El tercer ponent, Joan Perera, especialista en didàctica de la llengua, va parlar del significat d'aprendre i ensenyar gramàtica. A l'hora d'ensenyar la gramàtica hi entren en joc dos objectius: aprendre a usar les estructures de la llengua i aprendre a explicar el funcionament de la llengua a partir d'un model sistemàtic. Millorar els usos lingüístics, aprendre amb més eficàcia llengües segones o desenvolupar les habilitats cognitives són algunes de les raons de per què cal ensenyar gramàtica.
Al final de la sessió, els tres ponents van atendre totes les preguntes que el públic va formular i des de la Direcció General de Política Lingüística a les Terres de l'Ebre es va anunciar que s'han previst per al mes d'abril unes sessions tècniques sobre la nova gramàtica, on es parlarà dels canvis més importants en sintaxi, dels criteris d'admissió o adequació segons les varietats i els registres i d'algunes qüestions de morfologia.