A través de les seves intervencions, Jordi Lluch (Arnes), Jesús Carbó (regidor independent d’Alternativa per Horta), Gaetà Blanch i Josep M. Font (La Fatarella) i el geògraf de la URV, Sergi Saladié, han denunciat, en la majoria dels casos coneguts, la complicitat entre empreses del sector eòlic i ajuntaments, amb el beneplàcit de la Generalitat i el Consell Comarcal, per a tirar endavant els nombrosos projectes presentats sense els mínims requeriments d’informació, debat democràtic i planificació conjunta requeribles per a unes instal·lacions d’aquesta envergadura.
S’han escoltat, per part dels ponents i assistents, paraules molt dures contra aquest sistema d’actuació del poder polític i econòmic: espoli de recursos, industrialització desproporcionada, comarca hipotecada, expatriació de beneficis, assumpció de riscos i residus, menyspreu a l’agricultura, al paisatge i al turisme locals, expropiacions forçoses, imposició d’ “utilitats públiques” a uns beneficis que seran molt particulars, etc.
Els representants de La Fatarella, terme municipal afectat pels parcs projectats a Corbera, Vilalba, Ascó i per la Línia cap a Riba-roja, han denunciat el silenci dels ajuntaments davant d’un informe de la Diputació de Tarragona, de 2003, aconsellant no signar els convenis amb les empreses per una sèrie d’irregularitats, recomanacions que no van ser fetes públiques i en les quals també s’indicava la possibilitat, per part dels ajuntaments, al cap de quatre anys, de revocar la signatura esmentada.
Estimulats per l’exemple de la consulta popular a Horta de Sant Joan, en què el 80% de la població (uns 640 vots) va pronunciar-.se negativament per la instal·lació de setze aerogeneradors, els reunits han acordat:
- Reforçar, amb assemblees locals, la lluita popular i judicial per impedir la concentració eòlica a la Terra Alta, estimada en un 4o% de la que vol instal·lar-se a Catalunya.
- Exigir a la Generalitat una moratòria eòlica a la comarca fins que no hi hagi un debat públic de consens amb tots els agents socials.
- Reclamar una Taula de Diàleg Comarcal, amb les institucions polítiques i les empreses, per a fer possible una planificació energètica adequada a les necessitats de la Terra Alta, que no vol ser més- com el conjunt de les Terres de l’Ebre- territori d’exportació d’energia cap a les grans ciutats.
- Reclamar un estudi d’impacte ambiental per a tota la comarca, posant en valor els seus principals actius econòmics: agricultura, paisatge, turisme, etc.
- I , en definitiva, que totes les institucions polítiques (Generalitat, Parlament, Consell Comarcal i ajuntaments) deixin de ser “presoneres” d’unes empreses que, argumentant el caràcter de “comarca deprimida” de la Terra Alta, usen i abusen prometent unes inversions que no generen riquesa social.
Els assistents, entre els quals alguns membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i de la Coordinadora Anticementiri nuclear de Catalunya, van adherir-se al conjunt de mobilitzacions que s’estan donant a les Terres de l’Ebre i, en particular, a la d’aquest diumenge a Amposta en favor del riu.