El passat 30 d’abril al Ple del Consell Comarcal es va aprovar una moció en contra del transvasament de l’aigua del Ebre, amb els vots a favor de CIU i ERC i amb l’abstenció del PSC.
En el mateix Ple el grup de CIU va demanar un govern de consens al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, ja que creiem que estem davant un moment clau pel futur de la nostra comarca. Els darrers temes viscuts en relació a la nostra comarca marquen una sensació de indefensa davant totes aquestes situacions que incideixen negativament i per tant tenim que sumar esforços per incidir en el futur de la comarca, més enllà dels colors polítics.
Moció:
Moció per una política de l’aigua transparent i de consens amb el territori, que aposti clarament per la protecció del Riu Ebre.
EXPOSEM:
1. Degut a la mala planificació en la gestió de l’aigua portada a terme pel Govern Central al llarg dels últims anys, actualment Catalunya acumula un dèficit important en l’adopció de polítiques sostenibles i en la realització de les infraestructures associades. És inacceptable per al territori la poca planificació i eficiència en el desplegament de les dessaladores, actuacions de recuperació i reutilització de recursos hídrics al sistema ATLl, així com la poca anticipació en la gestió de la crisi actual pel fet de poder abastir en garanties la demanda d’aigua de boca del nostre territori.
2. El Govern de la Generalitat, a través del seu Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha demostrat una absoluta manca d’ètica política, pel fet de mentir premeditadament, al negar i amagar les seves conegudes propostes transvasistes durant la passada campanya electoral. Els grups signants d’aquesta moció, denunciem la manca de transparència i d’ètica política que han precedit les propostes del conseller.
3. Des del Departament de Medi Ambient, també s’està treballant per comprar aigua dels aqüífers de Tarragona i Reus. Els grups signants d’aquesta moció, pensem que el fet de considerar els aqüífers dels municipis abastats pel CAT com aigua excedent és un insult i una burla a la gent de l’Ebre i als ajuntaments del consorci, tenint en compte que els propis informes de l’ACA consideren deficitari l’àmbit del CAT pel que fa a les puntes d’estiu -és a dir, determinats ajuntaments actualment no cobreixen la seva demanda amb l’aigua que tenen assignada pel CAT-. La venda d’aigua d’aquests aqüifers recuperats amb l’aigua de l’Ebre devalua i degrada la solidaritat de l’Ebre, que es basava en un suposat dèficit hídric al semblar inexistent. Estudiar la venda d’aigua per un preu que duplica el del propi CAT i multiplica per 10 la taxa dels concessionaris cedents és una immoralitat, una burla i una il·legalitat, donat que no tenim coneixement de l’aprovació de la taxa ni dels estudis econòmics que l’han de sustentar.
4. A tot això, afegir-hi que no s’està complint el cabal ambiental del riu Ebre en vigència aprovat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i que les inversions que ha d’impulsar l’Estat i que deriven de la Disposició Addicional desena de la Llei del Pla Hidrològic, pràcticament, no s’han començat a executar de forma substancial.
5. La interconnexió de xarxes entre el CAT i el ATL, proposada finalment pel govern Central i el govern de la Generalitat com a solució a l’actual problema de sequera, obre les portes a un transvasament encobert de l’Ebre. Les importants inversions que s’han de fer per finançar el projecte –entre 170 i 180 milions d’€-, marquen la permanència de la infraestructura que perdria el seu caràcter temporal i d’emergència per passar a ser un recurs habitual i potencialment ampliable de transferència d’aigua entre territoris, és a dir, un transvasament encobert de l’Ebre.
Amb tot,
PROPOSEM:
1. Donar suport als principis de la Nova Cultura de l’Aigua i al Compromís per l’Ebre, i per tant, rebutjar qualsevol tipus de transvasament i d’interconnexió de xarxes. A la vegada, instem la Generalitat a l’aplicació urgent d’alternatives coherents amb aquests principis, que permetin cobrir l’actual situació d’emergència, aportant més aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona mitjançant el dessalatge, la recuperació i la reutilització d’aigües depurades, l’estalvi i la millora de l’eficiència de la xarxa de distribució.
2. Mostrar el rebuig total i frontal d’aquest ens comarcal a la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona i Reus, degut a què la seva aplicació i el seu rèdit econòmic només es sustenta en base a mantenir les aportacions d’aigua en l’àmbit del CAT.
3. Si l’administració admet excedents en la concessió actual de l’aigua del CAT, demanem que aquests es destinin el reequilibri territorial de l’Ebre i a la sostenibilitat del nostre Delta.
4. Mostrar el rebuig total i frontal d’aquest ens comarcal a la proposta d’interconnexió de xarxes acordada entre el Govern Central i el Govern de la Generalitat, tant pel fons com per la forma en què s’ha dut a terme el projecte, sense el consens territorial necessari.
5. Demanar la dimissió del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, per manca de transparència i diàleg amb el territori sobre les seves propostes transvasistes.
6. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que impulsi un Pacte Nacional de l’Aigua amb les institucions i els agents socials i econòmics afectats, i que exigeixi al Govern Central l’execució de les infraestructures necessàries per tal d’evitar els transvasaments i fomentar, en tot cas, polítiques d’estalvi i eficiència en el consum d’aigua.
7. Instar el Govern de la Generalitat a crear una comissió de seguiment, a instàncies del parlament de Catalunya, amb tots els agents implicats del territori català per trobar sortides al problema d’emergència d’aigua.
8. Donar suport a les actuacions de la Plataforma per la Defensa de l’Ebre.
9. Comunicar l’adopció d’aquests acords al Govern Espanyol, al Govern de la Generalitat, al Departament de Medi Ambient, a l’Agència Catalana de l’Aigua i als municipis de la comarca.
Justificació de CIU:
El grup de CIU al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre donarà suport a la moció presentada per ERC. Creiem que dona idea del error d’aquest transvasament.
Un transvasament de l’Ebre que ja és un fet; però, nosaltres creiem que tot això va molt més enllà, és l’engany a tot el que representa les Terres de l’Ebre, a la seva gent, a les seves institucions i en alguns casos als diferents partits representats al nostre territori.
El 10 d’octubre de 2003 es va firmar el “Compromís per l’Ebre”, entre altres els firmants van ser sr. Montilla, Carod-Rovira i Joan Saura. Van demanar:
1.- La retirada del projecte de connexió de xarxes CAT-ATLL, perquè representava l’inici del transvasament de l’Ebre i perquè Catalunya no necessitava concessions d’aigua d’altres conques.
2.- Dissoldre el CPIDE.
Un ens que tenia el poder de decisió sobre cabals mínims i cabals sobrants. Qualsevol acció tenia que garantir la Protecció del riu i del Delta.( Amb aquesta decisió, potser ja començaven a pensar en aquest transvasament).
3.- Compromís de no fer pacte de govern amb cap partit polític que doni suport al transvasament de l’Ebre i al projecte de connexió de xarxes ( bé això si que ho han complert ja que s’ho han fet entre ells).
El transvasament de l’Ebre es decideix al Parlament de Madrid i no al Parlament de Catalunya, com demanava CIU.
El conseller Baltasar va manifestar: “ Em vaig trobar davant l’obligació moral, demanada a més per diferents instàncies i governs ( es suposa que el govern espanyol i el català), d’ajornar el tema fins després de les eleccions, perquè tothom era perfectament conscient que seria un debat enorme”. Posicionament molt diferent al que van adoptar amb les eleccions del 2003. Creiem que aquesta obligació moral ha de ser la mateixa que li digui que ha de dimitir, tot i que la feina ja l’ha fet.
Aquest és el Govern de Catalunya que permet que és decideixi a Madrid el transvasament de l’Ebre i aquest és el Govern de Catalunya que els hi permet amagar el tema del transvasament per tindre més opcions a guanyar unes eleccions estatals; un Govern de Catalunya que va firmar un “Compromís per l’Ebre” que ara s’ha demostrat que també va servir per guanyar unes eleccions. O, quan ens han enganyat?.
L’actual ministra de defensa d’Espanya, Carme Chacón, a les darreres eleccions a diferents punts de les Terres de l’Ebre va dir que segons ella el transvasament seria un greu error. Ens va mentir i sobre tot a la seva gent, la mateixa gent que els hi va fer guanyar a Catalunya i a Madrid; però l’única veritat era aconseguir guanyar les eleccions amb mentides si era necessari, ara tenen quatre anys per seguir enganyant als ciutadans.
Montilla, Carod-Rovira i Saura al 2003 es trobaven davant les pancartes, signant compromisos, demanant dimissions i criticant al govern i ara no s’han dignat ni a vindre per donar la cara, envien al Conseller de Medi Ambient a intentar explicar una decisió ja pressa sense el consens del territori. On són ?; les Terres de l’Ebre són més lluny que al 2003.
El transvasament de l’aigua de l’Ebre ja és una realitat, mentrestant l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci d’Aigües de Tarragona neguen l’aigua de l’Ebre a diferents municipis ebrencs que a l’estiu no tindran prou aigua de boca ni podran garantir el subministrament a la seva població perquè, diuen que no hi ha prou aigua per a noves peticions segon l’ACA i el CAT.
Potser una sol.lució és que tinguin unes hores de restricció a Barcelona, tant freqüents a les nostres comarques.
Potser hagués sigut millor reparar la canonada de Badalona que perdia 18.000 litres per hora, durant no sé quant temps.
Potser hagués sigut millor no utilitzar tanta aigua en la construcció de l’AVE, només cal recordar la quantitat de contenidors d’aigua que és veien a Sans. Per cert, recordar que l’AVE, evidentment no passa per les Terres de l’Ebre.
No, el millor es fer una infraestructura que pugui sol.lucionar qualsevol problema a Barcelona. Perquè quines sol.lucions donen pel futur si durant els darrers anys no han fet res?.
Llàstima que el Conseller Milà no tingués raó el 19 de juliol de 2005 quan va assegurar que Catalunya podria suportar qualsevol sequia al 2008.
Creiem que els delegats i les delegacions de les Terres de l’Ebre han quedat molt devaluades, ja que han sigut desautoritzats pel govern i pels partits.
Creiem que ens han pres l’aigua i moltes coses més.