L'EPR seria el reactor més gran del món i s'ha presentat com el vaixell insígnia d'una suposada renaixença nuclear. La construcció de Flamanville s'ha topat amb el mateix tipus de problemes que assolen la construcció en marxa de l'únic altre EPR, Olkiluoto 3, a Finlàndia.
El gest de l'ASN deriva del descobriment per l'agència de problemes crònics que afecten la qualitat dels treballs de construcció d'ençà l'inici de les obres de Flamanville 3 el desembre de 2007.
“El govern francès hauria d'acceptar la realitat: el Reactor Europeu Pressuritzat és un experiment fallit” ha declarat en Carlos Bravo, de Greenpeace, organització membre de Tanquem les Nuclears. “És un obstacle perillós en el camí de solucions fiables a la seguretat energètica i el canvi climàtic. Per evitar un canvi climàtic catastròfic necessitem una revolució energètica basada en energies renovables netes i estalvi energètic”.
L'ordre d'aturada de la central de l'ASN segueix a una sèrie de cartes de l'agència al cap de construcció de Flamanville. En aquestes cartes, els inspectors de l'ASN destacaven una sèrie de problemes incloent la utilització d'un ciment de qualitat inadaptada, fissures en el ciment, no-conformitats o absència de subjecció del ferro al ciment de la plataforma de suport del reactor, soldadures no conformes realitzades per un proveïdor, la falta de qualificació d'alguns operaris, en particular dels soldadors a càrrec de la realització del “liner” (closca d'acer de protecció interna), controls de qualitat inexistents o inadequats, variacions no autoritzades entre els plànols del projecte inicials i l'execució de l'obra, i incapacitat de reparar aquests errors de forma satisfactòria. S'ha utilitzat un ciment de composició incorrecta, que pot donar lloc a esquerdes i a un deteriorament ràpid en condicions de brisa marina. A més, segons l'ASN, el mostreig del ciment tampoc no es va fer correctament. Ja s'han observat esquerdes en part de la base de formigó sota l'edifici del reactor. El proveïdor del “liner” de contenció d'acer no té les qualificacions necessàries. La fabricació del “liner” seguia endavant malgrat deficiències de qualitat que demostraven la manca de competència del proveïdor. Com a resultat, un quart de les soldadures del “liner” d'acer de l'edifici de contenció del reactor eren deficients.
“La decisió de l'ASN és extremadament important. Finalment, EdF haurà d'explicar el que està passant”, ha declarat en Josep Puig, del Grup de Científics i Tècnics per un Futur Sense Nuclears. “L'experiència amb els EPRs a França i Finlàndia prova que l'energia nuclear és massa perillosa, massa cara i que arriba massa tard. França i Finlàndia han d'abandonar l'EPR ja, i el Regne Unit i Itàlia faran bé de descartar-lo immediatament”.