1er. Ens oposem frontalment a un transvasament de l’Ebre i a la interconnexió de xarxes, amb independència del nom que se li posi, ja sigui el nom real de transvasament o detracció temporal d’aigües.
En conseqüència, les entitats sotasignades fan expressa la seva total disconformitat respecte al Reial Decret-Llei 3/2008, de 21 d’abril de mesures excepcionals i urgents per garantir l’abastiment de poblacions afectades per la sequera a la província de Barcelona.
2on. Davant d’una situació contrastada i autèntica d’emergència nacional, provocada per la prolongada falta de pluges en el nostre país, les Terres de l’Ebre han de mostrar la seva solidaritat amb les persones d’altres indrets que tenen una veritable necessitat d’aigua.
Aquesta solidaritat ha estat patent i contrastada al llarg de tota la nostra història, i particularment, arrel del minitransvasament d’aigua del riu Ebre cap el Camp de Tarragona des de l’any 1981, el qual, a més d’atendre les més bàsiques necessitats d’aigua de la gent, ha servit per impulsar i activar el seu desenvolupament socioeconòmic. Només cal fer els càlculs corresponents amb els hm3/any que foren aprovats per llei, per considerar que gràcies a aquesta aigua, s’ha consolidat l’activitat química, i s’ha possibilitat la implantació de grans projectes turístics i la inversió urbanística adequada que han permès un creixement constant al llarg del temps. Resultats clarament contraposats amb els beneficis obtinguts per les nostres terres.
A més a més, i com una mostra més de la nostra solidaritat, tenim implantades dos centrals nuclears en el territori i una altra a pocs quil`metres, amb els riscos que això comporta, que produeixen energia elèctrica arreu del país i tenim la més forta implantació de generadors pel vent, quan hi ha altres llocs més ventosos al nostre país; a més d’abocadors varis i plantes de gas.
3er..- La solidaritat ben entesa, és sempre de doble direcció, és a dir, la capacitat de posar-nos en el lloc de l’altre i fer nostre les mancances de l’altre ha d’ésser recíproc, d’una banda i de l’altra. I malauradament, la gent de les Terres de l’Ebre ha estat mancada d’aquesta solidaritat ben entesa, donat que és acceptat per totes les forces polítiques i la societat civil en general que patim un dèficit històric en matèria d’inversió pública que frena el nostre desenvolupament. És hora ja de que, per la mateixa solidaritat que ara se’ns demana i, en certa manera, se’ns imposa, hagi una reciprocitat i la resta de la ciutadania comprengui i faci seves també les nostres necessitats bàsiques en matèria d’infraestructures.
4rt.- I precisament per aquesta solidaritat i davant de les actuals circumstàncies, és del tot urgent per aquest territori:
a) Exigir que les màximes autoritats polítiques de l’Estat i/o de la Generalitat de Catalunya que vinguin aquí i donin les explicacions adients a la gent ebrenca, tant dels canvis de posicionament respecte a allò que mantenien fa gairebé menys d’un mes, com quin és el camí de tornada de la seva solidaritat.
b) Que tota la societat civil de les Terres de l’Ebre s’organitzi a nivell general per donar a conèixer arreu de tot l’Estat la nostra precària situació, la manca de les principals infraestructures per equiparar-nos en condicions i oportunitats a altres indrets de Catalunya i la necessitat d’aprofitament directe i sostenible del nostre principal actiu natural: el riu Ebre. La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa mostra la seva total disponibilitat per liderar i fer un seguiment directe de totes aquestes actuacions perquè es bàsic en la seva funció de defensar els interessos generals del comerç, de la indústria i de la navegació de la seva demarcació.
c) Davant les mancances demostrades de falta de representativitat política, exigim la circumscripció electoral pròpia de les Terres de l’Ebre, com la garantía de que el nostre territori tindrà veu i serà escoltat, tant a nivell estatal com autonòmic, ja sigui com a província o com a vegueria.