En aquest sentit, com explica el director dels Serveis Territorials d’Innovació, Universitat i Empresa, Josep F. Monclús, es complementa “la guia dels espais naturals, on es pot fer l’avistament dels ocells amb la gastronomia, dels productes típics de la nostra terra i la cultura dels nostres poble però, sobretot, destaca d’aquest turisme que trenca amb l’estacionalitat, ja que els nostres espais natural poden ser visitat en qualsevol moment de l’any per les pròpies característiques”
La guia s’estructura en 4 apartats que inclou 11 territoris concrets del país, dels quals 2 són a les Terres de l’Ebre. Així, la guia presenta els Aiguamolls, on trobem el Delta de l’Ebre: el paradís ornitològic de Catalunya, també l’Empordà i l’estany d’Ivars; l’altra apartat són Paisatges mediterranis, on inclou Els Ports: terra de rapinyaires i de petits passseriformes mediterranis, juntament amb el Cap de Creus i Montserrat i els altres apartats són Pirineus i Prepirineus i els Entorns Metropolitans.
D’altra banda, en cadascun dels territoris la guia fa una descripció amb fotografies dels espais i els ocells que es poden avistar, entre les quals destaquen les de l’ebrenc Mariano Cebolla, que presenta “Gavines corses al Delta de l’Ebre” en la portada. També trobem el millor temps quan anar-hi i com arribar-hi amb diferents mitjans de transport; zones properes amb espècies addicionals i recomanacions de com fer les visites, serveis i equipaments, juntament amb un repàs dels llocs que cal visitar del territori amb l’espai Descobrir la zona. Alhora inclou les associacions d’ornitologia que hi ha a cada territori, que en el cas de les Terres de l’Ebre, és Picampall.
La confluència a Catalunya de les dues gran regions biogeogràfiques europees, l’eurosiberiana i la mediterrània, comporta una varietat notable d’espècies de flora i fauna, que s’incrementa per la presència del litoral marítim i dels Pirienus. Així, el total d’espècies d’ocells observades a Catalunya és de 395, de les quals 232 són nidificants i, entre aquestes destaquen la gavina corsa; el trencalòs, l’àguila cuabarrada, el pardal d’ala blanca o la baldriga balear.