Avui és divendres, son les 11 del matí i estic com la majoria dels divendres a l’Ajuntament del meu poble atenent a la gent i escoltant i buscant solucions a diferents problemŕtiques que tenen els diferent veďns.
L’adrenalina s’accelera quan escolto a l’altra banda de la porta a uns agents del cos de Forestals, que porten un cop més una denuncia per l’abocament de runes a un lloc que antigament era utilitzat com abocador municipal. La denuncia estŕ cursada contra l’Ajuntament, perň els diners de l’Ajuntament son del poble, per tant si aquesta denuncia tira endavant, com altres cops, al poble li costarŕ uns diners que el poble d’Arnes i altres municipis els necessita per la gent del poble.
Estic totalment d’acord en que no es poden abocar runes per tot arreu, tenim que ser respectuosos amb el medi ambient i amb l’entorn. On tenim que abocar les runes a Arnes?, quina solució hi dona l’Administració? Quč podem o mes ben dit quč tenim que fer a part de pagar les denuncies que ens fa l’Administració? La resposta estŕ clara, des del Consell Comarcal de la Terra Alta s’ha demanat solució a aquest problema. S’han presentat uns projectes d’abocadors controlats de runes per tota la comarca. La resposta del Govern de la Generalitat és que sí perň d’aquí uns anys, i mentre passa el temps jo com Alcalde i els altres Alcaldes quina resposta tenim que donar als nostres veďns, a part de continuar pagant les denuncies que ens fa l’administració.
Quin paper juga l’Ajuntament?, Quin poder de decisió tenim com a persones elegides democrŕticament per la gent del poble? A quin lloc estŕ l’Administració de la Generalitat? Son molt dubtes que a jo i a altres companys ens estem fent.
Els Alcaldes hi ha cops que som utilitzats com joguines per aquesta administració que cada cop vol ser mes intervencionista.
Ja n’hi ha prou de menyspreu als Alcaldes i als Ajuntaments de pobles petits, ja n’hi ha prou de continuar pagant aquest preu per viure en zones protegides, ja ni ha prou de continuar pagant aquests peatges innecessaris.
L’entorn i els nostres pobles estan protegits i conservats gracies a la bona gent que té la pacičncia i les ganes de continuar vivint a aquestos paratges, l’Administració té que fer fŕcil la vida de la gent del mon rural. No podem continuar per aquest camí que de ben segur ens portarŕ a la frustració. No s’hi val a que des de Barcelona es pretengui gestionar un territori que és de la gent que viu i treballa al mon rural.