El Parlament ha acordat (Resolució 303/VIII), per unanimitat, instar al Govern perquè es pronunciï 'd'immediat' sobre la realització de les obres de recreixement de la presa de Margalef, a proposta de CIU. Volem recordar tant a CIU com a la resta de grups parlamentaris que la Ponència Ambiental va emetre una declaració d’impacte ambiental desfavorable atès que es consolidarien i s'incrementarien els efectes crítics, irreversibles i permanents sobre els valors naturals del riu Montsant.
La resolució MAH/1918/2008, de 23 de maig, va fer públic l'Acord de la Ponència Ambiental de declaració d'impacte ambiental desfavorable del Projecte i de l'Estudi d'impacte ambiental corresponent al Projecte de recreixement de la presa de Margalef, a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat i amb la negativa del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Entre els arguments contraris al recreixement de la presa de Margalef, destaquen, textualment:
* en la valoració de les diferents alternatives, es considera que una presa de 33,7 metres d'alçada i 2,8 hm³ de capacitat, situada 300 metres amunt de la confluència del riu Montsant amb el barranc de Taverna, suposa unes afeccions ambientals crítiques i irreversibles, incompatible amb l'entorn, especialment al congost de Fraguerau, que és el tram més singular ecològicament i paisatgística del riu Montsant
* la normativa d'avaluació ambiental és molt precisa i estableix que s'han d'analitzar el impactes sinèrgics i acumulatius
* l'existència d'impactes crítics i irreversibles generats pel Projecte inicial s'hagin d'incorporar en l'anàlisi ambiental del recreixement
A més, es constata la incompatibilitat del recreixement en la preservació dels valors naturals de la zona, concretament:
* Declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant, que té per objecte la protecció dels valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals respectant el desenvolupament sostenible dels seus aprofitaments. L'embassament queda dins els límits del parc en la zona de la cua i actua com a límit en el marge esquerre.
* Xarxa natura 2000: actualment inclou la superfície ocupada pel parc i s'ha ampliat amb el codi ES5140017, serra de Montsant . pas de l'Ase, que se situa a la part corresponent al marge dret de l'embassament, com a Lloc d'interès comunitari (LIC) i com a Zona d'especial protecció d'aus (ZEPA).
L’estudi d’impacte ambiental ja considerava SEVER l’impacte ocasionat pel recreixement, que es traduiria en:
* Risc de disminució de la qualitat de l'aigua embassada per eutrofització, principalment al començament de la fase d'explotació.
* Disminució del cabal del riu Montsant aigües avall de la presa, per necessitats de regulació de cabal per les obres.
* Afecció a la fauna piscícola per disminució excessiva de l'aigua embassada, per necessitats de l'obra.
* Accés a la cova de la Taverna.
* Inundació definitiva de la cova de l'Auferí.
* L'efecte barrera per l'augment de cota de l'embassament en llocs molt puntuals, ho avalua com que és necessari realitzar Estudis complementaris o de detall.
A més, i com a dada d’especial importància, a la cova de la Taverna s’ha citat el rat-penat de potes grans (Myotis capaccinii), cavernícola i aquàtic. A la Directiva d'hàbitats 92/43/CEE surt als annexos II i IV. A la Orden MAM/2784/2004 de 28 de mayo. BOE 197, de 16-08-04 es recataloga d’interès especial a en perill d’extinció. A parcsdecatalunya.net, a l'apartat del PN Serra de Montsant, biblioteca, fauna, apareix com a estudi del 2007 un inventari dels refugis per a quiròpters, portat a terme pel Museu de Granollers que indiquen clarament a l'inici de la pàgina 54 la inconveniència de l'anegament de la Cova de la Taverna (http://mediambient.gencat.net/Images/43_144636.pdf). A més, a la llista vermella 2008 de la UICN es considera aquest rat-penat com molt amenaçada i de conservació prioritària, i forma part dels programes de conservació de mamífers amenaçats del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Davant de tots aquests arguments aplastants i incontestables, el Parlament, per a sorpresa de propis i estranys, ha acordat a proposta de CIU instar al Govern a respondre sobre un projecte que únicament es troba recolzat pel DAAAR i que, sense el menor dubte, implicarà un dany irreparable per al Parc Natural del Montsant i un greuge cultural, social i ambiental irreversible per als municipis més afectats directament: Margalef, la Morera de Montsant i Ulldemolins.
El Govern haurà de tenir present les afeccions ambientals que ja ha produït l’actual presa de Margalef, i que un hipotètic recreixement faria augmentar dramàticament. En l’actualitat, i a causa de l’afectació ambiental produïda per la construcció de la presa, el riu Montsant es manté en una situació crítica amb conseqüències importants sobre el patrimoni natural. El tram aigües avall de la presa bona part de l’any es manté sec, ja que l’embassament no permet la baixada de l’aigua necessària pel manteniment de les comunitats vegetals i animals pròpies dels ambients fluvials.
Les modificacions de la qualitat d’aigua (major eutròfia, menor oxigen a l’aigua, pèrdua de transparència...) i la eliminació del bosc de ribera de la zona inundada, ha provocat la desaparició de les espècies més sensibles (merla d’aigua, llúdriga, ...) en
tota la zona afectada per la construcció de l’embassament. Les obres de canalització i transport de l’aigua embassada fins als llocs d’utilització ha provocat la roturació i alteració d’indrets d’altíssim valor ecològic tant dins la mateixa llera del riu Montsant com en els espais naturals circumdants.
La subordinació dels aspectes tècnics i jurídics a les decisions polítiques a que tant ens tenen acostumats aquesta classe política del nostre país és inadmissible. Aquest cas n'és el màxim exponent, ja que normalment aquestes decisions polítiques es prenen als despatxos, sense que la ciutadania se n’assabenti, però que aquest cop es vulgui forçar aquesta decisió a través del Parlament ratlla la frivolitat. En cas que el Govern es plantegi el recreixement, “no ens tremolarà el pols” per tramitar la corresponent denúncia als tribunals europeus, i depurar les responsabilitats polítiques corresponents.
