Si al cinema de la Unió Social de Flix i a l'Únió Gandesana de la capital de la Terra Alta, el documental de Mario Pons ja va aplegar a més de 500 espectadors, els passats 23 i 24 de gener, ahir a Tortosa la pel·lícula del realitzador ebrenc vam omplir fins la bandera el Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa amb capacitat per 700 persones.
Mentre els membres de l'equip de Pons encara estaven ultimant la preparació de la projecció, mitja hora abans de l'esdeveniment, l'Imact – Organitzador de l'acte - hagué d'obrir portes davant l'allau d'ebrencs i ebrenques i també de gent vinguda de fora del territori, que es concentraren davant de l'improvisat cinema. A l'hora prevista per iniciar la presentació, les 19:00h, es van haver d'obrir els accessos al "galliner", baix a platea ja no s'hi cabia.
Després d'un seguit d'intervencions ràpides a càrrec de Joan Caballol, Regidor de Cultura de l'Ajuntament Tortosí, Josep Sànchez Cervelló, assessor històric del film, Quique Pedret, portaveu dels "Quicos" – qui firma la banda musical de la pel·lícula -, i el propi Productor, Director i Guionista, Mario Pons Múria, és va donar pas a la projecció en pantalla 9x6 m de "La Batalla de la Memòria".
Abans però, Josep Sànchez Cervelló va voler qualificar el treball filmogràfic com a històric i també va destacar la tasca de difusió i promoció del territori que s'està fent a través de la feina de Mario Pons: "Mai els ajuntaments de nostre territori s'han promocionat tant i amb tant bona qualitat i amb un cost tant baix, els hi ha sortit econòmic"... ironitzava Sánchez.
Després d'unes rialles per part dels oradors i el públic present, el productor "Ampollero" va voler enumerar a tots els col·laboradors de la producció, en una llarga llista de suports de tots els àmbits territorials i autonòmics. Televisió de Catalunya, L'ICIC, el Memorial Democràtic, L'Idece, La Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Tarragona, l'Ajuntament de Flix i el de la Fatarella, l'Ajuntament de Tortosa, els Consells Comarcals de l'Ebre, el col·legi de Periodistes de Catalunya... i llarg etcètera que demostra la capacitat de treball i perseverança del productor ebrenc.
Joan Caballol va voler remarcar el caràcter lluitador de Mario Pons, heretat d'una famila d'activistes en defensa de l'Ebre: "No es d'estranyar el caràcter combatiu de Pons, els seus pares presents a la sala han estat uns activistes destacats en la defensa del riu".
En el discurs de Pons no va faltar una menció especial a Joan Múria Llaó, el seu avi, al qual li ha dedicat la pel·lícula. Combatent a la batalla de Terol i també a la de l'Ebre, l'avi del realitzador, mai va voler parlar de la seva joventut lligada a la guerra, segons va explicar el seu net...: "omplir els silencies del meu iaio és lo que m'ha mogut a explicar aquesta història, la curiositat de buscar en un passat amagat per dolor que provoca recordar-lo, pel terror infringit per la dictadura i pel trauma que, com el meu avi, encara conserva la generació que va veure la guerra amb los seus ulls... el meu iaio no va triar a anar a la guerra...". I és que el guionista ebrenc, a través de més de 40 entrevistes, ha indagat en el trauma familiar lligat a la Guerra Civil a l'Ebre, per fer una visió sobre la universalitat de la violència.
Mario Pons també va voler citar els noms dels avis i avies protagonistes de film que s'havien apropat a l'estrena. Pere Godall, membre de la lleva del biberó, amb 90 anys va vidre des de Tarragona per no pedres - segons l'excombatent - : "l'oportunitat de formar part en primera persona de l'inici de la resolució d'un trauma personal, però també col·lectiu... La Guerra Civil espanyola ha deixat ferides doloroses obertes fins al nostres dies..." deia Godall emocionat.
Després d'un silenci expectant durant la projecció, només trencats per les rialles dels punts còmics del film, van esclatar els aplaudiments d'agraïment que pujaven i baixaven d'intensitat seguint els gestos de concòrdia i amistat que els avis anaven fent cap als seus companys de repartiment, i també cap el públic, uns gestos exemplars que unien en una forta abraçada a dretes i esquerres en una catarsi general que feu escapar la llàgrima fins al més escèptic.
"Que aquest aplaudiments serveixin d'homenatge a la memòria viva de la nostra història, junts, deixant de banda ressentiments antics i amb els records dels nostres iaios, a través del diàleg i la raó, colze, colze , dretes i esquerres, hem de remar junts i amb força per treure, en aquest moments difícils, les Terres de l'Ebre endavant"... va dir Pons que emocionat va rebre una carinyosa ofensiva de felicitacions, mentre la gent continuava aplaudint efusivament. Setanta anys després de l'acabament de la Guerra Civil sobrevivim a la Batalla dels silencis.
A la sortida amb un dvd del film sota el braç i una copa de vi a la mà es va brindar per la cultura de la pau, en un intercanvi d'emocions que de ben segur marcarà un abans i un després en l'inconscient col·lectiu del nostre territori.
