Després de la seva exitosa acollida a la ciutat de Tarragona, amb més de 400 espectadors, i amb una segona projecció prevista pel febrer, avui l’Ajuntament de Tortosa ha acullit la presentació a la premsa de la pel·lícula documental “La Batalla de la Memòria” a les Terres de l’Ebre. Mario Pons ha basat la història en els silencies, més que en la propia memòria a vegades mitificada i deformada per la dictadura franquista i els pas dels anys: “Són presisament els silencies del meu iaio - Joan Múria Llaó, combatent a la Batalla del Ebre -, els que hem van encuriosir a l’hora de buscar l’origen del trauma que provocà el conflicte de la Guerra Civil en ell”. I és que la història personal de cadascun dels testimonis del documental descriu la globalitat territorial del que va significar la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre i dictadura per la nostra societat, marcant-nos el caracter com a poble, segons Pons.
A l’acte també hi ha acudit, Artur Gaya en representació de “Quico el cèlio, el noi i el mut de Ferreries”, autors de la Banda Musical del documental, amb peces del cançoner republicà versonades pels “Quicos” i cantades en català, com el famós “Ai Carmela” i també amb jotes “aspaides”, o “cants de batre” amb lletres sugerents i evocadores: “Sense encara haver viscut, m’ha tocat anar a la guerra i la millor joventut l’he perdut a n’esta serra”. Gaya també ha comentat unes imatges inèdites de la inaguració del Monument “A los que hallarón Gloria en la Batalla del Ebro”, filmades pel seu pare l’any 1966 quan Franco visità la ciutat de Tortosa. Finalment ha recordat la trajectoria de Mario Pons, amb “Aigua, la font de la vida” (2002), i “Contracorrent” (2006) i ara “La Batalla de la Memòria” per reflexar la carrera constant, coherent i premiada en festivals internacionals, del director, productor i guionista Ampollero.
A la roda de premsa, també es destacable l’assistència de tres testimonis del documental. Per una banda Mossén Vives representant a l’institució de l’Esglesia, Vicenta Rosselló, represaliada per la CNT – FAI al principi de la guerra i Josep Torres, víctima dels bombardejos de la legió condor sobre Corbera d’Ebre, qui ha exposat un metàfora per il·lustrar el camí a seguir endavant per resoldre aquest conflicte: “S’ha de trencar la cadena del odi que fa que els antics resentiments passen de generació en generació”.
I per a fer-ho el Director del film ha comptat amb la “perspectiva història que dona mirar el conflicte des del punt de vista de la tercera generació després de la guerra”, segons paraules de Pons, qui ha remarcat que s’ha de trencar la “llei del silenci” imperant al nostre territori d’ençà del dia després de l’entrada de l’exècit franquista al territori, ara només en fa setanta anys.