Els tapissos La Baixada de la verge de la Cinta i El martiri del beat Francesc Gil de Frederic, del pintor tortosí Antonio Cerveto (1876-1938), llueixen en tota la seva esplendor gràcies a la tasca de restauració realitzada a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa. Les dues peces, de gran valor artístic i històric per als tortosins, estaven en força mal estat a causa del pas del temps. La intervenció a què han estat sotmeses a l'Escola han permès netejar-ne la brutícia, consolidar i reintegrar els teixits danyats, recuperar-ne el color mitjançant la reintegració de la capa pictòrica i eliminar-ne deformacions. El president de la Diputació, Josep Poblet, ha lliurat avui les obres restaurades a les entitats propietàries de les peces: la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta, de Tortosa, i la residència diocesana de gent gran Sant Miquel Arcàngel de la Fundació Pia Autònoma, respectivament.
Josep Poblet ha destacat la importància dels dos tapissos recuperats per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa i la bona tasca duta a terme pel centre i els seus tallers de conservació i restauració de béns culturals, uns espais educatius especialitzats que tenen per finalitat vetllar, protegir, conservar i restaurar els béns artístics i culturals dels municipis de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona i, de propietat dels ajuntaments i altres ens locals, així com també els de la pròpia Diputació. El president de la Diputació ha ressaltat que l'Escola "ofereix un servei al territori en matèria de conservació i restauració de béns culturals, davant la creixent necessitat i demanda envers aquest tema, mitjançant l'elaboració de projectes i estudis tècnics, assessoraments, assistència tècnica en conservació preventiva i intervencions directes de les obres". Altres objectius del centre són, segons ha afegit Poblet, contribuir de forma prioritària a la formació universitària en aquesta matèria, crear o participar en projectes de restauració dins l'àmbit estatal i europeu i promoure la conscienciació social respecte la conservació del patrimoni.
L'acte simbòlic de retorn de les peces ha tingut lloc al Palau Climent de Tortosa, que acull les dependències de la Diputació a les Terres de l'Ebre, i ha consistit en el lliurament a cadascuna de les entitats de la memòria explicativa del treball de restauració. A més de Poblet, hi han assistit el vicepresident territorial de la Diputació a les Terres de l'Ebre, Pere Panisello; la directora de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa, Carme Clemente; l'administrador diocesà de la residència Sant Miquel Arcàngel, Mn. Josep Maria Membrado; el primer majordom de la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta de Tortosa, Xavier Llorca, i l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel.
Els tapissos
· Tapís de la baixada de la Mare de Déu de la Cinta
Representa la llegenda tortosina segons la qual la Verge es va presentar a un sacerdot de la ciutat i li va oferir una cinta que protegiria les dones dels mals de part. La Verge apareix envoltada d'una cort d'àngels i custodiada per Sant Pere i Sant Pau. També l'escena està emmarcada amb una sanefa de motius ornamentals que porta diferents inscripcions i medallons simbòlics referents a la Mare de Déu de la Cinta.
L'estat de conservació del tapís (225x150 cm) era deficient. La principal alteració era l'acumulació de brutícia greixosa que va impregnar les fibres, causada per l'exposició perllongada de l'obra dins d'un restaurant. També presentava pèrdues a la part superior i petits trencaments dels fils de l'ordit.
L'obra havia estat sotmesa a dues reparacions anteriors: l'adhesió pel revers de retalls de teles, i el clavat del tapís a un bastidor com si es tractés d'una pintura de cavallet, que, a més, disminuïa el format original.
La restauració a l'Escola ha inclòs les següents tasques:
- Desmuntatge: Desclavat del bastidor i aplanat de les vores doblegades.
- Eliminació dels pegats del revers: Aplicació de sistemes mecànics i dissolvents.
- Neteja de la capa pictòrica: Aspiració general i eliminació de la brutícia amb dissolvents volàtils i preparats sabonosos.
- Consolidació i reintegració del suport: Restitució de la trama tèxtil trencada mitjançant microsutura de fils. Reintegració de la part superior amb una tela similar adherida amb una emulsió acrílica diluïda en un hidrocarbur.
- Reintegració pictòrica: Integració cromàtica amb aquarel·la i pigments al vernís. Es busca la similitud amb l'original, però amb una certa diferenciació.
· Tapís de Francesc Gil de Frederic
El tapís del martiri del beat Francesc Gil Frederich representa l'escena del moment de la seva execució. Al cel apareix una cort d'àngels que han d'acompanyar l'ànima del beat per a trobar-se amb Déu. A l'entorn de l'escena es dibuixa una sanefa que imita motius vegetals escultòrics amb símbols, inscripcions i escuts relacionats amb la vida del beat. Francesc Gil Frederich i Sans (1702–1745) provenia d'una família de Tortosa. Va estudiar al col·legi dels Pares Dominics i, el 1727, va rebre l'ordre de sacerdot. Dos anys més tard va viatjar a les Filipines per a predicar la fe cristiana a les zones on es prohibia la religió catòlica. Aquest va ser el motiu del seu empresonament i decapitació a la ciutat de Tunki. El 1905 se'n va celebrar la beatificació. La congregació Mariana Major de Tortosa el té com a segon patró.
L'estat de conservació del tapís (192x156 cm) era dolent. La tela va estar doblegada en diversos plecs, i en aquest estat va patir un excés d'humitat, fet que va propiciar la proliferació de microorganismes, el debilitament de les fibres i pèrdues pictòriques a les zones afectades. A més, presentava pèrdues de suport per l'atac de rosegadors i acumulació de brutícia i excrements d'insectes.
La restauració a l'Escola ha inclòs les següents tasques:
- Neteja del revers: Aplicació de diversos dissolvents per a eliminar les taques.
- Aplanat del tapís: Tensat del suport a un bastidor mitjançant uns tensors i embolcallat amb plàstic per crear una cel·la climàtica amb una humitat elevada per facilitar la relaxació les fibres de cotó i així eliminar les deformacions de forma progressiva.
- Consolidació i reintegració del suport: Emplenat de les pèrdues amb tela similar, adherida pel revers amb microsoldadura de fils.
- Reintegració pictòrica: Aplicació d'un criteri semi-il·lusionista a les llacunes amb restes d'informació, consistent en l'acostament a l'original mitjançant una trama visual diferenciadora, i de tintes neutres als llocs de pèrdua total.
L'autor
Antonio Cerveto i Riba (1876-1938) va ser el fill mitjà d'una família de Tortosa, coneguda per la seva gran vinculació amb l'art. Va iniciar-se en les belles arts al taller del seu pare, juntament amb els seus dos germans. Va estudiar a la Llotja de Barcelona i posteriorment es va traslladar a Madrid per treballar amb el seu germà Víctor i l'escultor Agustí Querol. Al llarg de la seva carrera les seves obres van ser reconegudes amb diversos premis. Es considera un pintor eclèctic que va combinar paisatge i temàtica religiosa, principalment en quadres i tapissos pintats.