Com a fet remarcable, cal destacar que malgrat la crisi, les produccions ecològiques avancen, com ho mostra el fet que durant el 2009 s'han inscrit 240 nous operadors, dels quals 198 productors i 45 elaboradors. Això suposa un increment del 13,6% en el darrer any. Amb aquestes incorporacions, a Catalunya s'ha arribat als 1.431 empreses certificades. D'altra banda, també ha augmentat un 13,9% la superfície inscrita, ja que s'ha passat de 62.331 hectàrees a 71.513 hectàrees.
Els cultius ecològics majoritaris són els típicament mediterranis: vinya, olivera i cereals. En el darrer any, el cultiu de vinya ecològica ha pujat un 38%, passant de 2.241 hectàrees a 3.619 hectàrees. Pel que fa al cultiu d'oliveres, la superfície ha augmentat un 15,4%, passant de 2.705 a 3.199 hectàrees.
El nombre de productors (vegetals i ramaders) es situa a 1.063 (909 el 2008), mentre que la resta d'empreses certificades (transformadors, importadors i comercialitzadors) és de 641 (597 el 2008). Pel que fa a les explotacions ramaderes, el vaquí de carn és la majoritària, amb 239 explotacions. Segueixen l'oví de carn amb 58 explotacions i el cabrum de carn amb 40.
El conseller Llena ha destacat aquest increment a l'alça del nombre d'hectàrees, de productors i també de volum de facturació. Segons les darreres dades de 2008, la facturació de la producció certificada ecològica a Catalunya ha estat un 20% superior a l'any 2007, passant de 65,4 milions d'euros a 77,9 milions d'euros. Per la seva part, l'increment de la facturació del 2006 al 2007 va ser del 14%.
Baròmetre de percepció i consum
El conseller Llena ha manifestat que malgrat la situació de crisi econòmica, es constata que el consum de productes alimentaris ecològics té un públic fidel que no ha deixat de consumir-los, tot i ser una mica més cars. "Aquest fet ens referma que ens trobem davant un mercat estable amb una important projecció de futur, ja que un 21% dels consumidors de productes ecològics han afirmat que tenen la intenció d'augmentar el consum d'aquests aliments en els propers 6 mesos, sobretot verdures, llegum, carn i fruita", ha dit Llena.
A través d'aquest estudi s'ha pogut constatar que gairebé la meitat de la població catalana, un 47,4%, ha consumit alguna vegada aliments ecològics, el 31% amb freqüència mensual i el 17,8% de forma setmanal. Un 38,6% dels consumidors ecològics declaren que es gasten entre un 15 i un 30% de la despesa setmanal total d'alimentació en aliments ecològics.
La motivació principal per a la compra d'aliments ecològics és la salut (66,3%), per damunt del gust, la qualitat o les raons mediambientals, mentre que els principals motius adduïts per al no consum d'aliments ecològics són el preu excessiu (40,7%) i la difícil localització del punt de venda (35,2%), entre d'altres qüestions.
Així, trobem que un alt percentatge de la població entrevistada (90,1%) manifesta que "ha sentit parlar dels aliments ecològics"; i un 78,8% de la població té una noció correcta del que aquests signifiquen. D'aquest últim grup, gairebé tothom es manifesta proper als valors aportats per l'agricultura ecològica. Ho demostra el fet que el 83,2% dels entrevistats confia en què el producte certificat com a ecològic realment ho és (gairebé un 5% més que el 2008), davant d'una minoria (13,3%) que discrepa del segell de garantia; a més, una àmplia majoria dels que manifesta haver sentit parlar dels aliments ecològics en projecta una visió positiva (78,3%), amb definicions com "aliments naturals" o "sense productes químics". Al mateix temps, però, gairebé una quarta part (21,3%) apunta identificacions de tipus negatiu com "preu excessiu".
Fins a un 28,8% dels entrevistats que han sentit parlar dels aliments ecològics tenen algun fill en edat escolar. D'ells, un 30,4% ha sentit parlar als seus fills sobre els aliments ecològics, arran d'alguna activitat desenvolupada a l'escola. En línies generals, existeix una actitud clarament favorable a la utilització de productes ecològics als menjadors escolars, fins a un 76,9% admetria un alça moderada del preu d'aquest servei.
La verdura, la fruita i els lactis són els aliments ecològics més consumits, seguits en importància pels ous i la carn. D'altra banda, el vi i els menjars preparats, són aliments ecològics de demanda minoritària.
Gairebé la meitat dels compradors d'aliments ecològics enquestats (49,1%), esmenta que, en algunes ocasions, han adquirit productes convencionals davant la manca de presència d'alternatives amb aliments ecològics al punt de venda. Tot i així, un 55,3 per cent afirma que en el darrer any ha percebut que la presència d'aliments ecològics en els establiments ha augmentat.
D'altra banda, un 71% dels que coneixen però no consumeixen aliments ecològics estarien interessats en consumir aquest tipus d'aliment. Malgrat això, un 47,2% afirmen que no estarien disposats a pagar més per consumir aquest tipus d'aliment. Ara bé, gairebé un 16% estarien disposats a pagar entre un 15 i un 30% més pel consum d'aquests aliments.
La realització d'aquest estudi forma part del Pla d'Acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques 2008-2012. L'objectiu fonamental del Pla, que compta amb un pressupost de gairebé 37 milions d'euros i 105 accions, és promoure les produccions i el consum de productes i aliments ecològics a Catalunya, aprofitant la bona salut d'aquest sector en els darrers anys, els beneficis socials i ambientals que aporta aquest sistema de producció, i la qualitat dels productes obtinguts.
Precisament, durant el 2010, hi ha previstes un seguit d'accions en el marc del Pla d'Acció. En matèria d'ajuts al sector productor, hi ha diferents línies establertes que han de permetre cobrir part dels costos de producció, a través d'ajuts del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) vinculats a l'agricultura, la ramaderia i la participació en programes de qualitat, així com en línies per modernitzar les explotacions o rebre assessorament.
Altres ajuts aniran destinats a fomentar la distribució d'aquests productes a través de programes de consum social o local, així com una línia d'ajuts per organitzacions sense ànim de lucre i entitats locals per difondre aquests productes.
De cara a les escoles, es vol promoure el consum dels aliments ecològics als menjadors escolars, i editar un manual per afavorir el consum d'aquests productes entre els escolars. I de cara a la comercialització, també hi ha ajuts per destinats a botigues, modernitzant establiments comercials dedicats a aquesta gamma de productes. A més, es vol incrementar la presencia dels productes ecològics als mercats municipals.