s'ha reduït per primera vegada des de 1998. Com ha informat avui el
director dels serveis territorials del Departament d'Acció Social a
Terres de l'Ebre, Adam Tomàs, en data 1 de juliol de 2009 hi havia en
aquesta demarcació 193.466 persones empadronades, de les quals 40.578
eren estrangeres; a l'1 de gener de 2010 les persones empadronades
eren 193.044, de les quals 39.940 eren estrangeres, que representa una
disminució de 638 persones estrangeres (-1,57%).
D'aquests 39.940 persones estrangeres a l'1 de gener, el 31,8% eren
romaneses, sent la primera comunitat estrangera a Terres de l'Ebre; en
segon lloc, amb un 19,6%, hi havia la població marroquina; en tercer
lloc, amb un 6,3%, hi havia les persones provinents del Regne Unit. A
tot Catalunya, amb una població estrangera de 1.234.068 persones, les
marroquines ocupen el primer lloc amb un 19,6%; el segon lloc es
troben les persones romaneses amb un 8,0%, en tercer lloc les
equatorianes amb un 6,7%; les persones estrangeres provinents del
Regne Unit ocupen el 15è lloc amb un 1,8%.
A tot Catalunya la reducció de la població immigrada ha estat d'un
1,39 %, percentatge que equival a 17.437 persones estrangeres menys
als registres dels ajuntaments. El descens ha estat més notable entre
els homes (2% menys) que les dones (0,6) i s'ha notat especialment a
la franja d'edat dels 15 als 29 anys. Només augmenten, tot i que molt
lleument, les franges de més de 45 anys, especialment a partir dels
60, en correspondència amb els reagrupaments familiars dels ascendents
que han començat a exercir les persones immigrades que resideixen a
Catalunya.
Per col·lectius extracomunitaris, els que registren un descens més
acusat en el padró durant el darrer semestre de 2009 són per aquest
ordre: l'equatorià (3.318 persones menys), el bolivià (2.527), el
peruà (1.296), el pakistanès (959) i el xinès (882). En canvi, altres
nacionalitats com els romanesos o els marroquins continuen creixent,
tot i que a un ritme menys intens en comparació amb etapes anteriors.
El resultat final a gener de 2010 dóna un total d'1.234.068 persones
estrangeres empadronades a Catalunya, el que equival al 16,4 % (dues
dècimes menys que a juliol de 2009) del conjunt de la població
catalana, que ja supera els set milions i mig d'habitants.
Per al conjunt del país, el percentatge és bastant diferent en funció
de les comarques i demarcacions, si s'analitzen les dades a una escala
inferior. Així, s'observa que 13 comarques guanyen població
estrangera, 16 es mantenen igual i 12 en perden. El motiu que decanta
la balança cap a baix és el fet que la principal davallada es dóna a
l'àmbit metropolità, que concentra més població.
Aquest escenari confirma l'entrada en un nou cicle migratori després
de la intensitat viscuda en els darrers deu anys pel creixement
econòmic i la necessitat de mà d'obra. Aquesta nova etapa estarà
marcada per una menor intensitat en les entrades, que no obstant
continuaran existint; per un lleuger retorn als llocs d'origen i per
la proliferació d'estratègies com els trasllats a països tercers que
ofereixin millors oportunitats a les persones estrangeres migrants.
El Director del serveis territorials d'Acció Social i Ciutadania a
Terres de l'Ebre, Adam Tomàs, ha recalcat que "la feina en immigració
no s'ha acabat. Primer perquè segueixen havent-hi desenes de milers
d'entrades, encara que no surtin a les estadístiques perquè es
compensen amb les sortides. Segon perquè el gruix es quedarà i ara el
gran repte que tenim és la seva integració. En els propers 10 anys
seran catalans i catalanes iguals a la resta en drets i deures".
Més informació sobre la comparativa entre el padró d'estrangers de
gener de 2010 i juliol de 2009, així com les dades provisionals més
actuals dels principals col·lectius, per comarques, demarcacions i el
conjunt de Catalunya es pot consultar a través de la secció "Dades de
la immigració a Catalunya" dins del web de la Secretaria per a la
Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania:
www.gencat.cat/da/immigracio