caiguda de les exportacions i la consegüent reducció de l'activitat al
sector industrial, similars a les d'Espanya però amb major incidència
sobre el PIB, explicaven la major correcció de Catalunya, ara tot
sembla indicar que ambdós factors actuen diferencialment a favor. Pel
que fa a les Terres de l'Ebre, i tal i com passa a l'economia de
Tarragona, el pes important de la construcció està afectant
negativament l'ocupació. No obstant, creiem que un major
desenvolupament de les seves activitats turístiques podria ser clau en
una millora de l'economia local", segons explicarà Rafael Doménech,
l'economista en cap per Espanya i Europa de BBVA Research en la
trobada amb clients que tindrà lloc avui a Tortosa, i en la qual
estarà acompanyat per Xavier Queralt, Director Territorial del BBVA a
Catalunya.
L'acte amb clients realitzat a l'Auditori Felip Pedrell, de
Tortosa, serà l'acte més destacat de la jornada del BBVA a les Terres
de l'Ebre d'avui dimecres, la cloenda del qual serà realitzada per
l'alcalde de Tortosa, Sr. Ferran Bel. Durant la mateixa tindran lloc
diverses trobades i reunions del Sr. Xavier Queralt i el Sr. Rafael
Doménech amb representants institucionals, empresaris i clients
particulars de la població.
La trobada amb clients l'Auditori Felip Pedrell aplegarà prop de
150 clients entre empresaris i particulars, que tindran l'oportunitat
d'escoltar les presentacions dels Srs. Xavier Queralt i Rafael
Doménech, i de conversar amb ells sobre l'actualitat de l'economia en
el torn obert de preguntes i en el cóctel posterior.
En Xavier Queralt centrarà la seva intervenció en comentar
l'estat del sector financer a Catalunya i Espanya i en explicar la
necessitat de la seva reforma per tal d'assegurar la credibilitat del
mateix en els mercats internacionals. En destacarà la sòlida posició
en què es troba el BBVA, entitat que gràcies a la seva diversificació
geogràfica, el perfil de negoci de banca minorista i l'encertada
gestió del risc, ha mantingut un alt nivell de resultats recurrents
fins i tot en els darrers anys. Segons Queralt la fortalesa tant en
liquiditat com en solvència permeten el BBVA ser una de les poques
entitats del país amb accés al mercat de capitals en els moments
actuals.
Per la seva banda, en Rafael Doménech repassarà el comportament
de l'economia tant a nivell internacional com nacional i local, les
raons que han provocat aquest comportament i com això pot incidir en
el creixement futur.
L'entorn en què es mou l'economia catalana, bàsicament Europa i
Espanya, es troba dominat per la incertesa sobre la sostenibilitat de
la recuperació.
Segons Doménech, això comporta una certa contracció de la
demanda, empesa per les necessàries contraccions fiscals, que
conduiran a un menor creixement durant el segon semestre de l'any.
L'economia espanyola podria retornar a taxes negatives trimestrals, el
que durà a un creixement en el conjunt de l'any de -0,6% a Espanya, i
de +0,7% a la UEM. En el 2011 l'economia espanyola retornarà a taxes
d'evolució de l'activitat positives (0,7%), mentre que la UEM podria
arribar a créixer un 1,3%.
L'economia catalana inicia el camí cap a la recuperació de la mà
del sector exterior i de la indústria
L'economia catalana sembla haver superat ja l'etapa recessiva
després d'aconseguir un creixement trimestral positiu del 0,4% en el
primer trimestre de l'any. No obstant, a futur, sobretot durant el
segon semestre de l'any, pot mostrar novament certa caiguda de
l'activitat conseqüència de la incertesa que envolta les economies
europees i espanyola i del procés de consolidació fiscal. Aquests fets
podrien comportar un creixement nul o negatiu en el segon semestre de
2010, de forma que, en el conjunt de l'any, l'economia catalana podria
experimentar una contracció del 0,4% del PIB i caldria esperar fins al
2011 per observar taxes de creixement positives continuades sobre
l'1%.
A nivell intern, la millora del consum es recolza, en part, en
l'avançament de les compres en resposta a les modificacions fiscals,
atesa la debilitat de l'economia per generar confiança en els
consumidors. En aquest context, el comportament del mercat laboral no
incentiva les decisions de consum ni d'inversió de les famílies.
Catalunya, menys exposada al sector construcció en termes
d'activitat, va afrontar no només els efectes de la crisi
immobiliària, sinó, sobretot, l'impacte de la recessió sobre
l'activitat industrial, exportadora i turística. Aquesta major
exposició a la indústria i al sector exterior, principalment per la
disminució de les exportacions de béns, fou la base de la major
caiguda econòmica catalana. Ara, però, també sembla convertir-se en el
principal punt de suport de cara al futur, observant-se una
recuperació de l'activitat tant al sector industrial com als serveis,
on destaca el turisme.
Tarragona, comportament paral·lel però amb cert endarreriment
respecte Catalunya
Segons Doménech, l'economia de Tarragona mostra un biaix
significatiu cap a la construcció i el turisme. L'expansió
immobiliària que va experimentar en la fase d'expansió econòmica ha
estat també el factor que ha comportat un major ajustament en la fase
recessiva, causant els baixos nivells actuals d'inversió i ocupació al
sector. A la demarcació de Tarragona també és especialment remarcable
el desenvolupament de les activitats turístiques donada la
privilegiada situació com a zona costanera. Tot i que darrerament s'ha
observat una lleugera recuperació del turisme, la província està
experimentant una baixada de l'activitat a la vegada que una menor
despesa per turista. El començament de temporada alta que ara s'inicia
podria consolidar l'itinerari cap a la recuperació.
El turisme de les Terres de l'Ebre, un punt clau per a una
recuperació sostenible de l'activitat
Respecte la situació de les Terres de l'Ebre en el context
actual, Rafael Doménech destacarà que, tal i com ha passat a la
província de Tarragona, també es va experimentar un boom immobiliari,
tot i que aquest va començar una mica més tard que al conjunt de la
província. Donat que l'ajustament ha anat al mateix temps, això podria
implicar un menor nivell d'estoc d'habitatge. Els efectes de l'esclat
de la bombolla immobiliària sens dubte han estat importants, amb un
nivell d'atur relativament més elevat a les Terres de l'Ebre que al
conjunt de Tarragona.
Un altre punt a destacar, en una economia amb un alt component
agrícola com les Terres de l'Ebre, són els esforços realitzats per
diferenciar qualitativament els productes agrícoles a través de
diverses denominacions d'origen relatives a les comarques de les
Terres de l'Ebre.
Segons l'economista en cap per Espanya i Europa de BBVA
Research, un dels punts clau de l'economia de les Terres de l'Ebre, i
que pot servir de palanca per a una més ràpida recuperació, és el
turisme, en una zona caracteritzada per un entorn natural privilegiat
i un patrimoni històric en certa manera poc conegut. Els indicadors
mostren una alta estacionalitat del turisme en l'època estiuenca, amb
un pic de pernoctacions superior a la mitjana de Catalunya durant la
temporada d'estiu i també un punt vall inferior a la mitjana catalana
en època d'hivern. Una possible reconversió del sector, per tal
d'aprofitar les infraestructures existents en d'altres èpoques de
l'any, possibilitaria uns beneficis considerables per a l'economia de
les Terres de l'Ebre, amb implicacions sobre el mercat laboral i el
consum, entre d'altres.