El Sr. Martin Donat, president de la Comissió d'Energia Nuclear i Seguretat Pública del districte de Lüchow-Dannenberg, i el Sr. Hans Werner Zachow, portaveu de la l'Associació Agrícola de Gorleben, expliquen a la Ribera d'Ebre els perjudicis territorials del cementiri nuclear de Gorleben (Baixa Saxònia).
Foto: El Sr. Hans Werner Zachow, a l'esquerra, i el Sr. Martin Donat, a la dreta,
en la xerrada informativa celebrada al teatre La Llanterna de Móra d'Ebre.
Gorleben és un petit municipi del Districte de Lüchow-Dannenberg (1.220 km²), a l'extrem nord-est del Lander de la Baixa Saxònia, a Alemanya. Té 21,25 km2 i una població de 638 hab. El nucli urbà està a la riba esquerra del riu Elba, i a uns 20 metres sobre el nivell del mar.
L'elecció de Gorleben per acollir el cementiri nuclear es va realitzar el 1977, i es va basar principalment en criteris socials i polítics, per l'escassa població i per la proximitat amb l'antiga frontera la República Democràtica Alemanya.
De fet, en aquest complex hi ha quatre grans plantes diferents. Per una banda, hi ha dues unitats d'emmagatzematge provisional per l'emmagatzematge en sec: una per als vitrificats provinents de França, i l'altra per a provinents directament de les nuclears alemanyes. Per altra banda, hi ha una planta pilot d'emmagatzematge geològic i una planta de condicionament
La jornada programada per la CANC per apropar els problemes derivats d'un cementiri nuclear als càrrecs electes, als sectors socioeconòmics i la població de la Ribera d'Ebre va ser tot un èxit, tant de participació com pels continguts. Per matí va tenir lloc una reunió de treball amb una trentena de càrrecs electes. A mitja tarda, els invitats es van reunir amb una vintena de persones provinents dels sectors socioeconòmics. I finalment, al vespre, es va omplir el Teatre la Llanterna de Móra d'Ebre amb uns 400 assistents.
Els dos invitats van respondre a les inquietuds dels assistents explicant que després de 30 anys de funcionament del cementiri nuclear de Gorleben, la zona continua despoblant-se degut a que el cementiri ha donat pocs llocs de treball i poc qualificats, i el territori ha esdevingut poc atractiu per a les empreses.
Efectivament, el Sr. Martin Donat, explicà que el cementiri només ha comportat uns quants pocs llocs de treball per a la població de la zona, i que bàsicament són tasques de guàrdies de seguretat o de jardineria. El cementiri no ha donat cap lloc de treball qualificat per la gent del territori.
Per la seva banda, el Sr. Hans Werner Zachow destacà que la imatge negativa que ha significat el cementiri nuclear per al territori, fa que en 30km. a la rodona els seus productes agropecuaris no tinguin sortida al mercat.
Per altra banda, tots dos van destacar que a la zona no hi ha aparegut cap altra industria, ni vinculada al cementiri nuclear, ni a cap altra activitat econòmica. Especialment greu és la restricció de les llibertats democràtiques i la militarització que pateix la zona de Gorleben quan es produeixen els transports de residus radioactius, quan queden conculcats els drets de manifestació i la zona es ocupada per 20.000 policies.
La mala imatge de la zona, tant per la pròpia presència del cementiri nuclear com per la forta militarització, ha comportat que els habitatges perdin valor patrimonial.
Una altra qüestió que van destacar tots dos és la falsa temporalitat del cementiri, ja que existeixen tots els protocols d'entrada dels residus, però cap protocol de sortida. I van advertir que la zona que aculli el cementiri de residus radioactius en superfície té totes les probabilitats per acabar acollint el cementiri geològic definitiu.
Totes aquestes conseqüències negatives d'un cementiri nuclear, refermen el posicionament contrari que manté la CANC contra la candidatura d'Ascó, tal i com ja han expressat 144 ajuntaments, 12 consells comarcals, les Diputacions de Tarragona i Lleida, i, per dos cops, els Parlament de Catalunya.
Foto: La xerrada informativa va omplir la Llanterna de Móra d'Ebre.
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)