las radiaciones ionizantes derivadas del funcionamiento de las
instalaciones nucleares y radiactivas del ciclo de combustible nuclear
españolas sobre la salud de la población que reside en su proximidad"
realitzat per l'Instituto de Salud Carlos III (ISC III) i el Consejo
de Seguridad Nuclear (CSN), la CANC considera que l'estudi, tot i ser
correcte procedimentalment, adoleix de múltiples defectes.
En primer lloc, comença identificant l'àrea d'estudi en un cercle de
30 km de radi amb centre a les instal·lacions nuclears. Altres
estudis, com el "Cancer risk around the nuclear power plants of Trillo
and Zorita (Spain)" d'A. Silva-Mato, epidemiòleg de la Universidad de
Alcalá de Henares, analitzen cercles concèntrics de 10, 20, i 30 km de
radi entorn de les centrals nuclears. L'estudi de Silva Mato, demostra
en taules de fàcil comprensió, que el primer cercle de 10 km al
voltant de Trillo, té una incidència en tot tipus de tumors un 46%
superior a l'àrea de control, incidència que es va reduint fins
arribar als 30 km. L'àrea estudiada per l'ISCIII i el CSN, triplicada
respecte a d'altres estudis, evidentment dilueix el possible efecte en
les poblacions més properes. Així doncs, es posen al mateix sac les
poblacions d'Ascó, Vinebre o la Torre de l'Espanyol, més properes a
les Centrals nuclears, i les poblacions de Montroig del Camp,
Riudecols, o Montbrió, més allunyades i que tant pels aqüífers com
pels vents dominants no tenen res a veure amb l'entorn d'Ascó.
Estudis com els de A. Silva-Mato si que demostren una relació
perjudicial entre població i distància a la central nuclear, concloent
que "Hay una asociación entre la proximidad de la residencia a Trillo
y el riesgo de cáncer".
Tampoc la metodologia emprada per l'ISCIII i el CSN és la més adient,
doncs tot l'estudi es basa en una estadística de Certificats de
Defunció, quan el més adequat seria un estudi dels casos d'incidència,
tal i com indica el metge epidemiòleg Dr. Eduard Rodríguez Farré,
membre del Comitè Científic de la Unió Europea sobre nous riscos per a
la salut (SCENIHR: Scientific Committee on Emerging and Newly
Identified Health Risks) i professor de l'Institut d'Investigacions
Biomèdiques de Barcelona del CSIC. Segons el Dr. Rodriguez Farré, "el
fet que la supervivència a càncers i a linfomes és infinitament
superior avui en dia que en els anys setanta, fa que aquesta
metodologia d'estudi dels certificats de defunció no sigui adequada, i
que només porta a conclusions equivocades i tendents a considerar com
inòqües les instal·lacions nuclears".
Per últim, tot l'estudi de l'ISCIII i el CSN es realitza sobre "dosis
estimades" obtingudes de la Xarxa de Vigilància Radiològica, una xarxa
que, per exemple, no va ser capaç de detectar una important fuita de
partícules radioactives de la Central Nuclear Ascó I entre el Novembre
de 2007 i el Març de 2008. Com una xarxa d'aquestes característiques
pot donar resultats fiables per realitzar aquest tipus d'estudi?.
En definitiva, es conclou que l'estudi de l'ISCIII i el CSN ha
utilitzat una metodologia dirigida a satisfer la necessitat de la
industria nuclear per treure's l'estigma d'indústria perillosa i
contaminant. Es tracta doncs, d'un estudi dirigit per donar arguments
per a la renovació de les llicències a les envellides centrals
nuclears de l'Estat, entre elles les d'Ascó I i II, i Vandellòs II,
que van patir l'any 2009 més del 60% dels successos notificables, i
per donar arguments per a la imposició del cementiri nuclear a Ascó.
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)