Coordinadora territorial de Joventut, Montserrat Perelló, han
inaugurat aquest matí la jornada "Joves i immigració", organitzada per
la Coordinació territorial de Joventut i l'Agència Catalana de
Joventut.
En el marc de la jornada, en què han participat una quarantena de
tècnics de joventut i immigració i entitats de Terres de l'Ebre, s'ha
presentat l'estudi Joves d'origen immigrat a Catalunya. Necessitats i
demandes: una aproximació sociològica, coordinat per Amado Alarcón,
professor de la Universitat Rovira i Virgili, encarregat per
l'Observatori Català de la Joventut. Aquest estudi permet conèixer
millor les necessitats en matèria de treball, habitatge, educació,
salut i participació de la població jove d'origen immigrat i els
recursos de què disposen les administracions locals per donar-hi
respostes.
L'estudi, encarregat a la URV per conèixer la realitat de la joventut
d'origen immigrat, és el primer que aborda la realitat juvenil en tota
la seva amplitud, i aprofundeix en els aspectes claus que afecten el
col·lectiu jove migrat per tal de donar-hi resposta.
Des d'aquesta visió intercultural en les polítiques per a joves dels
ens locals, també s'ha presentat la guia pràctica Interculturalitat i
polítiques locals de joventut' de Neus Alberich i Mawa N'Diaye,
tècnics d'Interculturalitat de l'Agència Catalana de la Joventut. La
guia explica aspectes clau a tenir en compte: legislació, instruments
d'anàlisi de la realitat juvenil, polítiques d'acollida i inclusió
social i competències bàsiques per treballar en l'àmbit de la
interculturalitat.
El contingut de l'estudi i la guia sinèrgia, entre d'altres estudis,
el podeu trobar a la pàgina web de la Secretaria de Joventut
Així, segons l'estudi es diferencien tres grups de joves d'origen
immigrat, en funció de la situació generacional i el moment
d'arribada:
*
Joves amb projecte migratori propi (més de 18 anys). Les
diferències amb el jovent autòcton són diverses, sobretot per la manca
de xarxes socials (en especial, falta de relacions de confiança amb
les persones ocupadores i/o propietàries d'habitatge). En canvi, en
els àmbits de salut i participació no són tan acusades i bàsicament
relacionades amb el desconeixement d'idiomes. Per a aquest col·lectiu,
es recomanen accions com afavorir la convalidació de títols d'educació
secundària i superior, promoure la formació lingüística en lloc de
treball o crear allotjaments temporals públics d'acollida, entre
altres.
*
Joves fills i filles de persones immigrades (nats a Catalunya o
arribats amb menys de 10 anys): per la seva plena incorporació al
sistema educatiu català i llur consciència de pertinença a la societat
catalana perceben que les seves dificultats en el món laboral i en la
seva emancipació són similars a les d'altres joves amb el seu propi
origen social. Per a aquests joves es recomanen mesures com
incorporar-ne en programes de formació de mediació social o oferir
activitats adients a la seva potencialitat econòmica.
*
Joves fills i filles de persones immigrades (arribats després
entre els 10 i 18 anys) la discriminació per raó d'origen fa
especialment vulnerable aquest col·lectiu en situacions com
l'atorgament de permisos de treball o les dificultats per demostrar la
seva autoctonitat davant de les persones ocupadores i/o propietàries
d'habitatge. Es poden impulsar accions com diversificar l'oferta
formativa per adaptar-la als diferents nivells educatius i graus
d'arribada i que faciliti la seva inserció laboral o fer promocions de
pisos a baix preu.
Mobilitat social i arrelament
Les trajectòries vitals dels i les joves fills i filles de persones
immigrades responen al model de mobilitat clàssic: combinen una forta
assimilació lingüística (bilingüisme català/castellà) i mostren, en
general, una millor integració socioeconòmica que la de llurs pares i
mares. Tot i així, molts reconeixen les dificultats creixents a causa
de la temporalitat i la precarietat en l'ocupació i que, en molts
casos, la seva integració laboral i emancipació continua tenint lloc
en les mateixes feines i barris que la dels seus progenitors. Tot i
que les seves expectatives, especialment en el cas dels fills i filles
de pares magrebins, llatinoamericans i de l'Europa de l'Est, són les
pròpies del jovent autòcton, molt sovint no les poden materialitzar.
En canvi, les xarxes d'una mateixa ètnia, com els i les d'origen
xinès, poden proporcionar una important font d'estabilitat, que aporta
mecanismes d'emancipació amb èxit. Així observem l'adopció del català
i els trets de vida occidental sense perdre la llengua materna i
mantenint una forta preferència i sentit de pertinença vers al grup
d'origen nacional.
La gestió de la diversitat, el repte de les administracions públiques
La resposta de les administracions públiques a les persones joves
immigrades està condicionada per la relativa novetat, en volum i
intensitat, de les migracions exteriors.
En la construcció de la persona 'immigrant jove' com a subjecte
d'actuació pública preval una visió negativa i 'victimitzada', se la
considera com a jove en risc d'exclusió social, de segregació racial,
d'exclusió participativa, en situació de maltractament i en risc de
fractura social i aïllament.
En l'anàlisi s'observa una tendència a considerar en primer lloc la
condició d'immigrants sobre la condició de jove. Així, les actuacions
previstes són desenvolupades per les àrees que tradicionalment
s'ocupen de la població nouvinguda, com els serveis socials: la
inserció laboral, l'accés a l'habitatge o l'accés a la formació, sense
diferenciar entre situacions, temps d'arribada i projectes migratoris.
D'altra banda, l'arribada de la immigració sovint és percebuda com a
una sobrecàrrega de feina per part dels professionals a càrrec dels
serveis públics. Per aquest motiu, són necessaris nous sistemes de
mesura de la realitat social. El reconeixement de la diversitat
resulta indispensable per consolidar un model d'actuació política en
joventut basat en la ciutadania cívica i intercultural que garanteixi
l'accés normalitzat als serveis però, tenint en compte la diversitat
existent.
Un element clau en aquest procés és la participació dels joves, no
només en l'àmbit consultiu o d'interlocució, sinó en el de negociació,
redacció i opinió vinculant de les polítiques que els afecten.