prestigi dels ponents, va començar la IX Jornada Gresol en la Unió
Filharmònica d'Amposta. Més de mig miler d'assistents, 507
concretament, s'han sentit atrets per les receptes i els consells
proporcionats per una selecció dels economistes més avantatjats de
l'Estat.
D'altra banda, la vocació territorial de la Fundació Gresol ha quedat
plenament plasmat en aquesta novena edició en aconseguir convocar a
Amposta, la capital del Montsià, allò més destacat del sector
empresarial del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Un acte que
ha simbolitzat plenament la necessària unificació del territori a
l'hora d'establir polítiques i estratègies conjuntes.
Antoni Pont, president de Fundació Gresol, va posar la novena edició
de la jornada, com el més clar exemple de l'èxit que ha sabut assolir
aquest esdeveniment, per la convocatòria i l'interès suscitats.
José Luís Mora, president de la Cambra de Comerç de Tortosa, va
qualificar aquest esdeveniment empresarial d'històric, tant per a la
ciutat d'Amposta com per al conjunt de les Terres de l'Ebre i va
clamar perquè iniciatives d'aquest tipus aconsegueixin infondre la
necessària confiança com per poder seguir invertint.
L'alcalde d'Amposta, Manel J. Ferré, va coincidir amb el president,
José Luís Mora, en la importància de la iniciativa per a la ciutat
d'Amposta i va dubtar a l'hora de situar la fi de la incertesa en el
calendari, donades les actuals taxes d'atur i la intestabilidad del
sistema financer.
Martí Carnicer, secretari general de la Conselleria d'Economia i
Finances de la Generalitat de Catalunya, va aportar positivisme davant
les expectatives econòmiques a curt i mig termini, ja que en
l'actualitat es compta amb un punt de vista més clarificador que fa
dos anys. Va qualificar de "recuperació econòmica asimètrica" la
detectada a escala internacional. Va situar el creixement més ràpid
als països emergents, va ressaltar un Índex de Producció Industrial
català per sobre del espanyol, concretament del 4,7 per cent. Va
instar per l'augment de la competitivitat i va considerar molt
necessàries l'aplicació de tot un paquet d'ajustos i reformes.
Primera taula rodona: Reformes per a la productivitat i el creixement sostenible
Començant amb una cita de Sant Joan de la Creu: "Com deia ahir", Germà
Bel, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, va lamentar
que fins avui el país ha vivit per sobre de les seves possibilitats i
va alertar davant el fort endeutament exterior. Per això, va preveure
una lenta sortida de la crisi davant "la molta precarietat i poca
productivitat" reinants. Va convidar a una consolidació fiscal i va
qualificar de "error" el sustento de l'economia en el sector de la
construcció. Va titllar de "excessius" els recursos destinats a
algunes infraestructures com per exemple l'AVE. Sense oblidar el forat
creat en matèria de política energètica per exemple a l'hora
d'incentivar fonts com la solar i va suggerir una reforma gradual i
ràpida de les pensions, Entre altres motius perquè el col·lectiu de
persones d'entre 30 i 50 anys és més nombrós que el dels joves o el de
la tercera edat.
Jorge Jordana, conseller de Presidència de Fiab, va sustentar el seu
discurs en la greu descompensació competitiva que sofreix Espanya pel
que fa a la resta de països europeus, en matèria, per exemple
d'infraestructures, transports, energia o mà d'obra. Jordana va
arribar a assegurar que fins i tot "Espanya no funciona" ja que
únicament tenen sensibilitat internacional les finances, el transport,
la indústria o la innovació i poc o gairebé res el turisme, les
comunicacions, l'energia o les administracions públiques.
L'advocat Heribert Padrol, soci de Gómez-Acebo&Pombo, va alertar que
les exageracions, les extravagancias i les demagogies "de res
serveixen davant la crisi". Va anticipar una estratègia de futur on
imperarà el treball dur, l'estalvi i la prudència, i va clamar per una
millora qualitativa del lideratge i l'honestedat pública.
Padrol va albirar un escenari de creixement anémic per als propers
anys, amb xifres mínimes en el consum intern. Va considerar vitals les
polítiques de col·laboració entre Universitat-Administració i empresa.
En matèria fiscal, va alertar davant els perills de les pujades
d'impostos i per a això va veure un error, per exemple, incidir en
l'IRPF ja que "afecta la demanda interna". A més, va aconsellar una
baixada de l'impost de societats per plasmar una reducció dels costos
empresarials.
Cristóbal Montoro, coordinador d'Economia del Partit Popular, va
assegurar que és impossible crear treball sense creixement econòmic i
no va oblidar que Espanya és en aquests moments un dels països més
endeutats del món. Va diagnosticar l'actual problema econòmic com un
dèficit exterior per compte corrent, no només comercial. Respecte a
possibles actuacions de cara a pal·liar la conjuntura actual, Montoro
va comminar a eliminar duplicitats competencials entre les diferents
Administracions, "les economies superposades són inconcebibles", va
afegir, i va veure propicia una reforma tributària on canviï la
naturalesa de l'IVA de meritació a caixa.
Respecte a la Reforma Laboral, va rebutjar la que s'ha dut a terme i
va apostar més per aprofundir en la negociació salarial, l'absentisme
o el foment de la formació professional.
El coordinador d'Economia del Partit Popular va titllar de "límit"
l'actual pressupost del Govern i va acabar el seu discurs dient que
existeix la possibilitat de sortir de la crisi de forma airosa i va
posar a Catalunya com a autèntic exemple de desenvolupament i
creixement.
Segona taula rodona: Noves Oportunitats, Nous lideratges
Les claus de l'èxit de Nespresso han servit per iniciar la segona
taula rodona. Vicent Termote, director general de Nespresso Iberia ha
exposat que l'èxit passa per la qualitat inseparable del producte, la
innovació constant, i la creativitat així com també per disposar d'un
model únic de distribució. Nespresso ha aconseguit una forta comunitat
de marca a través del contacte directe amb el client, convertint-lo en
el seu millor ambaixador.
Com a consells de com s'ha d'enfocar el futur de les empreses és fer
una aposta per la innovació, construir les empreses i el seu futur
sobre les seves fortaleses, i sobre aquestes, desenvolupar-se a nivell
internacional. També és una aposta per a que la qualitat sigu
perceptible per al consumidor i reforçar la connexió emocional del
producte amb aquest. Per al consumidor és important tenir una
comunicació en 360 graus, cap a totes direccions. És molt important
per a l'empresa treballar aspectes de sostenibilitat i medi ambient.
Maria Reig, presidenta de Reig Capital ha iniciat la seva ponència
sentenciant que Espanya no ha apostat per la industria del
coneixement. En aquest sentit, ha dit que cal tornar a fer una empresa
competitiva i que s'ha de fer una aposta per la innovació, i ha
afirmat que "Avui els capitals estan al costat dels que innoven". Reig
ha assenyalat que l'empresa està compromesa i el món polític no hi
està ni implicat. La competitivitat territorial passa per una reforma
de l'educació. L'empresa no pot estar deslligada del coneixement, ni
el coneixement anar per lliure.
També ha destacat que cal una reforma de l'administració. El món
funcionarial s'ha de reformar i el món polític ha de trobar la fórmula
de planificar i decidir junts el món empresarial i el polític.
"Necessitem una democràcia que tingui el món empresarial i polític
aliats. Els polítics han de fer d'àrbits. Volem polítics implicats".
Maria Reig ha comentat que els nostres competidors no estan a China si
no a Múnich... Alemanya és cap a on hem de mirar. I convida a
treballar per sectors i consituir clústers potents. Les empreses del
futur, assegura, s'han de redefinir basant-se en el disseny,
creativitat i qualitat.
La última intervenció ha anat a càrrec d'Andreu Mas-Colell, professor
d'economia de la Universitat Pompeu Fabra que ha començat fent un
elogi a la incertesa. En aquest sentit, ha dit que és un estat al que
tots ens hem d'acostumar, i ha assenyalat que és una sort que puguem
parlar d'incertesa, perquè si no n'hi hagués, no es podria intentar
arreglar res. Pel que fa a la situació actual, espera que la
recuperació d'Espanya vagi lligada a la d'Europa, amb coordinació i
simultaneïtat de la resta de països, per poder quedar en igualtat de
condicions.
Fent referència al títol de la segona taula i en concret als Nous
lideratges, Mas-Colells ha explicat que existeixen dos tipus de
lideratges, el personal i l'institucional,i reivindica el paper
fonamental de l'educació en el lideratge. S'han d'instaurar valors com
autonomia personal, empenta i esforç. Així mateix ha assenyalat que
tenim actualment molt de lideratge personal, però que no va lligat a
un lideratge institucional, i la unió dels dos seria lo ideal.