Universitats i Empresa a Terres de l'Ebre, Josep Felip Monclús, junt
amb el delegat del Govern a Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i el cap
de la Unitat de Comercialització Agroalimentària del Departament,
Ramon Sentmartí, ha presentat avui la guia "Compra a pagès" per
incentivar el canal de comercialització directa de productes
agroalimentaris. A l'acte també han assistit productors, elaboradors i
representants d'entitats que han participat en aquesta iniciativa de
la Direcció General de Comerç.
La guia, que conté més de mig miler d'explotacions que fan venda
directa a Catalunya, recull informació de productors agroalimentaris
que, de manera individual o agrupada, venen els seus productes
directament al consumidor, sigui a la mateixa explotació, en mercats i
fires, per internet, etc.
Compra a pagès presenta una fitxa d'explotacions agràries domiciliades
a Catalunya que ofereixen de manera regular productes de la seva
pròpia explotació, siguin frescos o elaborats. En el cas dels
productes elaborats, la matèria primera principal prové exclusivament
de la seva pròpia explotació, amb els corresponents permisos
sanitaris. La guia inclou agricultors professionals, explotacions
agràries prioritàries (EAP) i agrupacions de productors que almenys el
50% dels seus socis són agricultors professional o EAP.
La guia en format paper es distribuirà a través de les oficines
territorials del DIUE i els consells comarcals, i el mapa es trobarà
també en les oficines de turisme, organismes locals i entitats del
sector, així com en diferents fires i mostres gastronòmiques i
agroalimentàries. A més, es podrà consultar en format digital a través
del web Gastroteca.cat i també serà accessible gratuïtament a través
dels telèfons mòbils de darrera generació, amb l'avantatge que la
informació està geolocalitzada i s'ofereix a l'usuari per ordre de
proximitat a partir de la seva posició.
Consum de proximitat
La publicació d'aquesta guia s'emmarca en el conjunt d'iniciatives que
el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa està portant a
terme per a promoure el consum de proximitat, responsable i sostenible
que comporta múltiples beneficis. El fet de minimitzar la distància
física entre el lloc d'origen del producte i el lloc de consum del
producte suposa, d'una banda, una millora mediambiental evident atès
que implica la reducció del transport i, conseqüentment, de les
emissions de CO2 i, de l'altra, millores de les propietats
organolèptiques –frescor i gust- dels productes, ja que un producte
fresc que sigui proper es pot collir en el seu moment més òptim i
arribar en poques hores al consumidor, sense necessitat de passar per
càmeres frigorífiques i/o passar per tractament per a fer-los més
perdurables.
Una altra conseqüència del consum de proximitat és que promou el
contacte directe entre el productor i el consumidor; que facilita la
comunicació i millor comprensió entre tots dos. Així, el productor té
la informació sobre què valora i com vol el producte el consumidor, i
aquest darrer guanya igualment en informació i en confiança entorn els
productes que consumeix.
Finalment, un altre factor a tenir en compte és la proximitat
estacional: incentivant el consum dels productes de temporada es
contribueix a diversificar també el gust del consumidor. En aquest
sentit, els productes propers de temporada s'estalvien tractaments per
a fer-los perdurables més enllà de la seva estacionalitat.
Tots aquests aspectes de la proximitat, representen un guany social
evident que es tradueix en benefici per als productors, comerciants i
els consumidors finals i que contribueix a generar sinergies de
complicitat entre els diferents sectors productius i els consumidors
en un territori determinat. En aquest sentit, la guia vol ser també un
reconeixement al col·lectiu de la pagesia que dedica part del seu
esforç i treball diaris a l'elaboració de productes agroalimentaris de
qualitat.
Altres iniciatives del Departament per fomentar el producte local
Des del DIUE, a través de la Unitat de Comercialització
Agroalimentària del CCAM (ens adscrit a la Direcció General de
Comerç), aquests darrers tres anys s'han impulsat diferents accions
per a promoure la comercialització dels productes agroalimentaris
locals (productes de la terra):
- La gastroteca.cat, que amb 3 anys de vida ha esdevingut el
portal de referència dels productes locals i la gastronomia catalana,
amb informació interactiva de 400 productes de la terra, especificant
les seves característiques, propietats, temporada, etc.; prop de 3.000
punts on poder comprar aquests productes; 500 restaurants que hi
aposten clarament en les seves cartes; un miler de receptes pròpies de
la cuina catalana; informació de fires, rutes enoturístiques,
entrevistes, novetats.... El portal té actualment entorn les 50.000
visites mensuals i prop de 1.500 admiradors - seguidors a la xarxa
(facebook i twitter).
- Campanyes com 'Aquest Nadal, tasta Catalunya' (per promoure
els lots de Nadal amb productes de la terra i que ha comptat amb la
implicació de més de 250 establiments); o 'CÀTering amb el bo i millor
de la nostra terra', amb una vintena d'empreses de càtering que
ofereixen aquest servei posant en relleu els productes locals.
- Col·laboracions amb iniciatives com els premis CARTAVI que
promou l'Associació Vinícola Catalana, adreçats a premiar i difondre
les millors cartes amb vins catalans; la campanya ImpliCA'T: consumeix
productes de la nostra terra! que porten a terme des de la Federació
de Cooperatives Agràries de Catalunya; els Mercats de la terra
impulsats des de diferents entitats i associacions locals; la creació
i implementació de la marca CATALU'NYAM promoguda per la Confederació
de Comerç de Catalunya, l'Associació de Mercats Municipals de
Catalunya i la Unió de Pagesos; el suport a la iniciativa de
'restaurants km0' que lidera Slow Food a Catalunya; o les campanyes
que hem fet conjuntament amb el DAR i la Federació Catalana DOP-IGP
per a difondre el coneixement social d'aquests distintius.
- El Pla d'Acció de l'Alimentació i Agricultura Ecològiques
2008-2012, un Pla aprovat pel Govern i en el que hi participen 5
departaments més i Presidència i que té com a finalitat promoure el
consum i la comercialització dels aliments ecològics, amb més de cent
actuacions programades i un pressupost global de 36 milions d'euros.
- El decret sobre la venda directa que el Departament
d'Innovació, Universitats i Empresa està treballant conjuntament amb
el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR).
Dades referents a les explotacions de Terres de l'Ebre
La guia inclou informació de 510 explotacions de 351 municipis
diferents, 58 de les quals pertanyen a les comarques de Terres de
l'Ebre i es distribueixen entre un total de 25 municipis:
· 13 productors a la Terra Alta (6 municipis)
· 11 a la Ribera d'Ebre (6 municipis)
· 7 al Montsià (5 municipis)
· 27 al Baix Ebre (8 municipis)
Pel que fa als mercats de venda directa de productes agroalimentaris,
els més freqüents són els següents:
· Firabril del Perelló
· Mercat d'Ulldecona
· Fira del Vi de Gandesa
· Fira de Rasquera
· Fira de Móra la Nova
· Fira de la Cirera de Paüls
· Fira Biocultura de Barcelona
· Fira Alimentària a Barcelona
· Ebre Gourmet de Deltebre
Pel que fa al potencial turístic de les explotacions:
* 1 disposa d'allotjament rural
* 30 fan altres promocions
* 43 ensenyen les instal·lacions
* 21 fan rutes turístiques
Pel que fa al tipus de productor:
* Un 62% són productors professionals
* Un 31% són Explotacions Agràries Prioritàries
* Un 7% són agrupacions de productors
Pel que fa al tipus de producte, els més comuns a les Terres de l'Ebre
són la mel, els cítrics, l'oli, l'arròs i els ànecs del delta.
Perfil del productor de venda directa a tot Catalunya
Com a pas previ a l'elaboració de la guia, el Departament va dur a
terme un treball de camp per recollir tota la informació dels
productors agroalimentaris susceptibles de participar en la
iniciativa. Aquest treball s'ha fet amb la col·laboració de les
oficines territorials del DAR, la Federació de Cooperatives Agràries
de Catalunya, els consells comarcals, els consells reguladors del
Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, del Consell Català
de la Producció Integrada i dels diferents distintius d'origen i
qualitat, així com les organitzacions agràries i un ampli nombre
d'entitats i associacions que treballen en i pel sector.
Ús de les TIC
Els resultats de dades del punt de venda principal de l'explotació,
demostren que un 91% d'explotacions tenen accés a Internet, i el 48%
té pàgina web per promocionar l'explotació i els seus productes.
Tipologia de productors
Dels 510 productors que participen en la guia "Compra a pagès", 308
són agricultors professionals, i 148 són Explotacions Agràries
Prioritàries i la resta són agrupacions. La majoria de productors que
fan venda directa (el 63%) pertanyen a una o més entitats de
recolzament, majoritàriament coopertatives, que els donen suport a la
seva activitat.
Potencial Turístic
La majoria de les explotacions (75%) fan promoció dels seus productes,
i ensenyen les seves instal·lacions als consumidors i visitants,
mentre un 53% fan altres activitats de promoció com participació en
mercats i fires. Un 21% participen en rutes turístiques, i un 9% tenen
allotjament de turisme rural i promouen l'agroturisme.
Les Terres de l'Ebre i Tarragona destaquen per fer promoció a les
explotacions agràries, i la majoria dels productors d'aquestes
demarcacions que fan venda directa ensenyen les instal·lacions i/o
participen en rutes agro-eno-turístiques. Hi ha gran varietat de
productes agroalimentaris de qualitat amb dues denominacions d'origen,
el vi i l'oli.
El perfil del productor que fa venda directa està molt associat la
producció ecològica. Un 30% tenen el segell del CCPAE (Consell Català
de la Producció Agrària Ecològica), i encara hi ha un gruix
relativament important de productors que estan en procés de tramitació
d'aquest segell de certificació ecològica. També hi ha productors que
disposen d'altres distintius com producció integrada, DO Catalunya, DO
Conca de Barberà, DO Costers del Segre, DO Empordà, DO Montsant, DO
Penedès, DO Pla de Bages, DO Tarragona, carnet artesà etc. I destaca
el creixement del moviment Slow Food que representa un 3%.
Tipologia de productes
Els productes més comuns a Catalunya vinculats a la venda directa són
els de la categoria hortalisses i tubercles, principalment, a les
comarques de Barcelona, Girona i Alt Pirineu i Aran. Les comarques de
Lleida, Terres de l'Ebre i Tarragona són eminentment productores de
fruita seca, dolça, melmelades i confitures. I a les comarques de
Catalunya Central els productes protagonistes són carns, embotits i
derivats.