la presentació de l'exposició DEL ROIG AL VIOLETA a la sala
polivalent del Centre d'Interpretació 115 dies de Corbera d'Ebre.
Presidirà l'acte la Sra. Maria Rosa Peig, Directora dels Serveis
Territorials de Governació a les Terres de l'Ebre i representant de la
Generalitat de Catalunya al Consorci Memorial dels Espais de la
Batalla de l'Ebre (Comebe), acompanyada dels autors de l'exposició, el
Sr. Xus Duran i la Sra. Míriam Ojeda.
DEL ROIG AL VIOLETA és una iniciativa artística que neix arran d'una
visita de l'artista Xus Duran a Elna (Rosselló, Catalunya Nord), on
pogué visitar la maternitat i els camps de concentració d'Argelers i
Sant Cebrià. La impressió del record del patiment dels milers
d'exiliats republicans que van passar per aquells camps , contraposat
amb el far d'esperança que significà la maternitat d'Elna, impulsada
per Elisabeth Eidenbenz, per centenars de dones i criatures, van
dur-lo a plasmar la cruesa de la guerra i les seves conseqüències en
un total de disset obres que conformen l'exposició.
Per tal de contextualitzar l'obra, l'autor va comptar amb la
col·laboració de la historiadora Míriam Ojeda. Ambdós, partint de la
batalla de l'Ebre, darrera derrota de la República en terres catalanes
i preludi de la desfeta de Catalunya, recorren el llarg camí dels
desastres de la guerra i la desesperació de l'exili fins el raig
d'esperança que significà la maternitat d'Elna i la tenacitat
d'Elisabeth Eidenbenz per centenar de dones republicanes.
Endegant aquest recorregut artístic i històric, DEL ROIG AL VIOLETA es
presenta a Corbera d'Ebre i finalitzarà a Elna, passant abans per
altres poblacions del país, com és el cas del Masnou (Maresme) o Sant
Pere de Ribes (Garraf).
Elisabeth Eindenbenz i la Maternitat d'Elna
Nascuda a Suïssa, amb només 23 anys i després d'acabar els seus
estudis de magisteri, l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i la seva
voluntat de treballar pels més necessitats la van dur fins a Burjassot
(València) amb un grup de voluntaris suïssos.
Va treballar per la població civil en zona republicana fins a la fi
de la guerra, emprenent, el 1939, el camí de l'exili al costat
d'aquells a qui havia vingut a ajudar.
A França, davant la duresa de les condicions de vida dels camps de
concentració on es confinà als exiliats republicans, i l'elevat índex
de mortaldat dels infants nascuts en aquells camps, va lluitar per
crear un espai de pau on les embarassades poguessin donar a llum en
condicions de salubritat i atenció sanitària. Així nasqué la
Maternitat d'Elna, que va estar funcionant entre el desembre de 1939 i
l'abril de 1944, i on van néixer un total de 597 nens i nenes que
salvaren la vida gràcies a l'esforç i valentia d'aquella jove suïssa.
Elisabeth Eindenbenz va morir el passat 23 de maig, a l'edat de 97 anys.
Els autors
Xus Duran
Artista gràfic. Va estudiar art a Barcelona, essent deixeble de
Marquina i Muñoz Abril. La seva primera oportunitat li donà Vicente
Roso, de qui fou ajudant, possibilitant la publicació dels seus
primers treballs.
Ha format part de la redacció d'editorials com Bruguera, Gaceta Júnior
de la Vanguardia o Ediciones Zeta, il·lustrant llibres com El viatge
prodigiós d'en Ferran Pinyol, de Robert Saladrigas, o clàssics de la
literatura com Sandokán o L'illa del tresor, així com les obres
d'Edgar Allan Poe.
Com il·lustrador també és autor de diferents cartells i impulsor d'un
projecte personal de pintura sobre ventalls.
Míriam Ojeda
Llicenciada en Història i tècnica en Integració Social, amb formació
en Gestió Cultural i Cultura de la Pau.
És especialista en història del gènere ha publicat diversos articles
sobre les dones i els moviments associatius femenins durant el
franquisme. És membre de l'equip de redacció de la revista l'Altaveu.