L'any 2012 ha estat un any especialment cru per a l'economia espanyola i pitjor per a les Terres de l'Ebre, on, segons l'Informe Anual d'Economia Local i Regional Terres de l'Ebre 2012 presentat aquesta tarda, la crisi "ha estat fins i tot més intensa que a la resta del país" ja que en aquest territori es partia d'un nivell econòmic previ molt inferior a la mitjana. Un exemple clar d'aquesta realitat, segons l'Informe, és la destrucció de cotitzants a la seguretat social que el darrer trimestre de l'any passat va ser del 7%, mentre que a la resta de Catalunya va ser del 4%; o l'atur registrat, que a l'Ebre va augmentar un 7,7% i a tot Catalunya un 5,4%. El darrer trimestre del 2012 també va veure com es refermava l'ajustament a la baixa de tots els sectors productius. La construcció tenia un atur registrat del 17%, al que se li va sumar la gran baixada del sector terciari, un 4,8%, i un important declivi de la indústria amb una reducció dels ocupats que superava el 10%.
16.824 afiliats menys en cinc anys
Enguany, la Càtedra d'Economia Local i Regional del Campus Terres de l'Ebre de la URV (CELIR) que ha elaborat l'Informe, ha volgut anar més enllà de l'anàlisi del darrer any i ha realitzat l'estudi de l'evolució de la afiliació a la seguretat social a les Terres de l'Ebre en els cinc anys de crisi. Comparant el primer trimestre del 2008 i el primer trimestre del 2013 es computa una pèrdua del nombre de afiliacions de 16.824 persones, el que representa una caiguda del 27%, xifra gairebé deu punts superior a la mitjana catalana (-17,3%). D'aquesta caiguda, la immensa majoria (21,2 punts) es deu al règim general, que ha baixat en 13.217 afiliats, la resta són autònoms. Per sectors, el més castigat ha estat el de la construcció que a les Terres de l'Ebre ha eliminat, en aquests cinc anys, gairebé dos de cada tres llocs de treball. Però no se n'han salvat els altres dos grans sectors, la indústria, que ha perdut gairebé la tercera part de afiliacions (31,7%), cinc punts superior a la mitjana catalana, i els serveis, que han caigut més moderadament, un 12,3%.
Aquesta és la tercera edició de l'Informe anual que fa la CELIR amb l'objectiu de revisar els principals trets distintius de l'economia ebrenca des de diferents òptiques per tal de tenir una radiografia exacta de la situació i donar-la a conèixer als agents territorials perquè, segons el director de la Càtedra, Juan Antonio Duro, "puguin actuar en conseqüència i propiciar un canvi de model econòmic sostenible i harmònic, basant-se en les enormes possibilitats del territori". En aquest sentit, l'Informe marca com a possibilitats "el turisme, les TIC, la logística, l'agroindústria, la indústria en general, els serveis a les persones, l'energia, la sostenibilitat..., juntament amb el convenciment dels agents i la millora de les infraestructures".
Reserva de la Biosfera
Segons ha matisat Duro, en aquestes possibilitats de futur tindrà un pes molt important el recent reconeixement de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera, "és una oportunitat que ha de portar al territori noves aportacions econòmiques, més coneixement internacional i més reconeixement dels seus valors patrimonials tant naturals, com paisatgístics, històrics i culturals". És per això que, per a Duro i segons conclou l'informe, continuen sent dos sectors bàsics de futur el turisme, tot i que necessita de nous productes i sinèrgies, i el sector agrari, perquè proveeix la indústria agroalimentària que és estratègica per a les Terres de l'Ebre, sense desmerèixer però una reindustralització de la zona.
Enguany, l'Informe ha incorporat entrevistes de qualitat als empresaris dels diferents sectors. Majoritàriament, els empresaris reclamen per poder ser més competitius i abaratir costos, una millora en les infraestructures, tant ferroviàries com per carretera, amb l'acabament de A-7 o bé la gratuïtat de l'AP-7 i la construcció del Corredor del Mediterrani; ajuts i menys tràmits burocràtics per poder apostar per la internacionalització dels seus productes; així com remarquen la manca de mà d'obra qualificada. Per la seua banda, els redactors de l'Informe recorden que també és clau per al territori treballar la sinèrgia entre els diferents sectors per crear productes nous; redimensionar les empreses, ja que ara hi ha massa de molt petites i això limita el seu poder de negociació comercial i sobretot la possibilitat d'exportar; també manca un major convenciment dels propis agents econòmics en el model proposat així com inversió en innovació i recerca.
La importància del document presentat avui, l'ha destacat també el president de la Diputació, Josep Pobles, que ha valorat que "l'Informe econòmic 2012 elaborat per la Càtedra d'Economia Local i Regional esdevé cada any un treball de gran qualitat, sobretot, per la seua utilitat al servei del desenvolupament econòmic i social de les Terres de l'Ebre. Quan es comparen els resultats obtinguts en els darrers anys, es pot apreciar amb nitidesa els àmbits en què s'evoluciona positivament i aquells en què les coses no van tan bé. Només identificant fortaleses i debilitats podrem encertar amb les decisions que cal prendre" i ha afegit en aquest sentit que "competitivitat, internacionalització, desenvolupament de les infraestructures, introducció de les TIC, serveis de valors afegits, formació per l'ocupació del jovent i aturats, vinculació empresa/universitat... són alguns dels diagnòstics que ens posem damunt la taula com a repte de futur". Poblet ha conclòs que "aquest informe és un bon instrument que cal saber interpretar adequadament i difondre al sector públic i privat per tal de conèixer els seus continguts i poder actuar en conseqüència".
La presentació de l'Informe Anual d'Economia Local i Regional Terres de l'Ebre 2012 s'ha realitzat aquesta tarda a l'Aula Magna del Campus Terres de l'Ebre i ha comptat amb la participació del director de la CELIR, Juan Antonio Duro, del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, de la vicerectora de Transferència i Innovació de la URV, Misericòrdia Carles, del regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Fires de l'Ajuntament de Tortosa, Emili Lehmann, i del delegat de la Generalitat, Xavier Pallarés.