El director general de Desenvolupament Rural ha manifestat que sense els arrossars no hi hauria la biodiversitat que avui fan famós aquest Delta ni el potent sector turístic que es desenvolupa al seu entorn
El director general de Desenvolupament Rural del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Jordi Sala, ha participat aquest matí, a Amposta, en la inauguració de la jornada sobre 'Salinitat, producció de l'arròs i pla hidrològic', que organitza la Comunitat de Regants de la dreta de l'Ebre.
En el decurs de l'acte, Jordi Sala s'ha referit al Delta com un model de governança de la complexitat, i fent un breu repàs històric, ha assenyalat que "el Delta ha dut a terme en les ultimes dècades un pas endavant considerable. La consolidació del conreu de l'arròs recolzat pels ajuts comunitaris ha permès fixar un model agrícola rendible i de qualitat, que alhora ha ajudat a situar el Delta com un dels espais humits més importants del Sud d'Europa, al qual a la vegada ha generat un important flux turístic cap a la zona, que ha donat un més gran reconeixement al Delta i als seus productes, creant-se així un cercle virtuós".
Ara bé, com ha afegit Sala, "aquest model també te les seves amenaces: unes venen del passat, la construcció d'embassaments riu amunt ha minvat significativament l'aportació de sediments; altres són a curt termini l'aparició de una de les espècies invasores més perillosa, el caragol poma, que de moment s'està controlant. I a més llarg termini, la pròpia dinàmica del Delta, que, en ser un delta relativament jove, encara es pot considerar que està en període d'assentament, el que vol dir d'enfonsament, i un nou fenomen com és el canvi climàtic, que, si bé encara no prou conegut pel que fa a les seves conseqüències, en tots els models es preveu una pujada del mar amb afectació directa a terres baixes com són els deltes. I ambdues tendències porten a una mateixa conclusió: el previsible increment de la falca salina. I la gran lluita del pagesos del la zona ha estat sempre reduir els nivells de salinitat dels terrenys per a fer-los aptes per al conreu".
El director general de Desenvolupament Rural també ha fet palès que "un altre dels efectes del canvi climàtic és l'afectació del règim de pluges, que si bé, també a nivell de models, per a l'àrea mediterrània, no preveuen grans canvis quantitatius, sí que ho fan quant a la seva distribució en el temps, anant cap a episodis més extrems, el que pot repercutir en els cabdals del riu, i de fet aquets darrers anys hem vist cabdals anormalment alts; aspecte que també caldrà considerar en la redacció del Pla Hidrològic de conca actualment en revisió".
I davant d'aquets escenaris, com ha constatat finament Jordi Sala, "la millor política és la de l'anticipació. Mirar què han fet d'altres països en situacions determinades, cosa que ja s'està fent, demanar l'opinió dels experts, com s'està fent en aquets jornades, o endegar projectes de recerca com s'està fent des del Departament d'Agricultura a través de l'IRTA, que actua com a coordinador d'un projecte LIFE que planteja una gestió integrada de l'aigua, els sediments i hàbitats en una zona tan sensible com el delta de l'Ebre, i que té l'objectiu múltiple d'optimitzar l'elevació del sòl, reduir l'erosió costanera, augmentar la fixació de carboni al sòl, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i millorar la qualitat de l'aigua".