Aquest matí, el regidor i portaveu municipal d'Esquerra de Tortosa, Josep Felip Monclús, i el secretari d'Organització de la secció local d'ERC de Xerta, Rubèn Alegria, han donat a conèixer la moció que presentaran a debat en els pròxims plens municipals. La moció demana, en primer terme, que els ajuntaments de Tortosa i de Xerta compareguin com a part demandant en la querella contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat, per l'afusellament dels seus alcaldes republicans. La moció fa referència als alcaldes Josep Rodríguez Martínez, de Tortosa; Daniel Mayor Martínez, de Xerta, i Agustí Ventura Pino, de l'Aldea, plenari on també es presentarà.
Monclús, després de constatar tots els reconeixements institucionals a Josep Rodríguez, ha demanat 'que es faci justícia' i, per tant, 'que s'arribi fins al final per veure el seu nom i el seu honor restituïts, així com el de la resta de persones represaliades pel franquisme que van ser sotmeses a judicis sumaríssims'. El portaveu republicà ha recordat que cap govern espanyol ha anul·lat les penes a les víctimes de la repressió franquista i, per tant, els alcaldes republicans i el president Companys continuen sent considerats culpables per la Justícia espanyola. Aquesta situació ve emparada per la Llei d'amnistia de l'any 1977, que continua vigent i empara la impunitat dels crims de la dictadura franquista. És per això que la moció reclama que 'l'Estat espanyol anul·li tots els judicis sumaríssims duts a terme durant el període de la dictadura per restituir la dignitat de les víctimes del franquisme'.
El net de Josep Rodríguez, present a la roda de premsa, ha recordat que moltes de les acusacions que se li van fer al seu avi eren falses, i d'altres van beneficiar la població, com ara la construcció dels refugis antiaeris recoberts fa poc. Segons Rodríquez, 'actualment, els papers i la Justícia continuen considerant el meu iaio un sediciós, cosa que no és certa, i esperem que s'anul·li el judici. Com que no ho fa la Justícia espanyola, cal apel·lar a la justícia universal per la via argentina'.
Davant el tancament de les portes de la Justícia espanyola, Monclús ha recordat que fa dos anys es va obrir la via de la Justícia universal, quan el diputat Joan Tardà va presentar, el 15 d'octubre de 2013, al jutjat federal número 1 de Buenos Aires, a càrrec de la jutgessa Maria Servini, una querella criminal contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat per l'afusellament del president Lluís Companys i de 45 alcaldes catalans. La moció republicana demana 'cursar les instruccions oportunes als serveis jurídics de l'Ajuntament, per iniciar els tràmits per afegir-se com a part demandant a la querella presentada al Jutjat Central núm. 1 de Buenos Aires contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat per l'afusellament de l'alcalde de la ciutat, entre d'altres'. Segons Monclús, 'aquest procés judicial és una querella dintre d'una suma de querelles i, per tant, és important la suma dels nostres ajuntaments perquè, jurídicament, demostra que no es va produir un únic assassinat com el del president Companys, sinó que es va produir una persecució i assassinat selectiu i sistemàtic i, per tant, un crim contra la humanitat'. Monclús ha fet saber que el proper pas que farà la jutgessa argentina serà la visita als familiars dels denunciants.
Rubèn Alegria, per la seva banda, ha destacat que, institucionalment, l'Ajuntament de Xerta encara no ha fet cap reconeixement a l'alcalde Daniel Mayor, però que en cas d'entrar al proper govern municipal tenen previst de fer-ho.