El dijous a la nit la candidatura Junts Pel Sí va celebrar un acte informatiu a Gandesa amb la participació del cap de llista per Tarragona, Germà Bel; dels candidats per Barcelona Carme Forcadell i Josep Rull, i dels també candidats ebrencs per Tarragona, Lluís Salvadó i Meritxell Roigé. La candidata tortosina, Meritxell Roigé va obrir la xerrada recordant el menyspreu de l'Estat espanyol cap a Catalunya i les Terres de l'Ebre, 'tal com s'ha tornat a comprovar amb els nous Pressupostos Generals de l'Estat', els quals que no inclouen cap partida per fer la variant de Gandesa. Davant d'això Roigé va afirmar que 'no podem seguir igual , volem tenir les oportunitats i els recursos que només ens pot oferir un estat propi'.
El rapitenc Lluís Salvadó va recordar 'les moltes generacions que ens han precedit i que volien trobar un encaix a l'Estat espanyol, però al final tot s'ha acabat com 'una picada de fessols''. Salvadó va definir la candidatura de Junts Pel Sí com 'aquells que ens hem manifestat durant els darrers cinc anys però a Madrid ningú ens ha escoltat, i farts d'esperar solucions ens hem unit per anar a buscar-les nosaltres mateixos'. El candidat ebrenc va demanar tenir una majoria sòlida i un govern de concentració fort per encarar amb èxit el procés.
El candidat per Barcelona, Josep Rull, va mostrar-se convençut que 'si som molts el món no ens girarà l'esquena'. Rull va reivindicar que les nacions decideixen lliurement el seu futur i en el nostre cas 'com no ens han deixat fer un referèndum pactat ara nosaltres serem la papereta del Sí'. El candidat va ser molt crític amb l'actitud del govern espanyol: 'davant la nostra esperança ells ens ofereixen por i prohibició'. Rull va anunciar que 'el 27-S els agradi o no utilitzarem les urnes per decidir si volem ser lliures. I serem lliures'.
La xertonila i candidata per Barcelona, Carme Forcadell, va dir que Junts Pel Sí és una 'candidatura excepcional per un moment excepcional. Som una suma de voluntats de gent amb trajectòries, idees i partits diferents però que ens hem unit per aconseguir la llibertat del país'. Per Forcadell el 27S només ofereix dos possibilitats: 'o bé estàs amb la república catalana, per així tenir les eines que necessitem el país; o bé estàs amb el no, i el no és el PP i Rajoy'. La candidata va recordar que: 'lluitem contra un Estat que retalla competències a la Generalitat, i llibertats democràtiques i drets socials a la gent'. Forcadell però té molt clar que guanyarem la independència perquè 'la gent del Sí, tenim arguments, raons i propostes; i un projecte inclusiu i el més il·lusionant que ha tingut el país, com és la República Catalana'.
El cap de llista Germà Bel, va començar el seu parlament definint-se 'com un d'aquells molts catalans que van voler fer l'esforç de canviar l'Estat espanyol i no ho hem aconseguit'. Bel va reconèixer que va quedar molt cansat de lluitar per una causa perduda que havia fracassat. Tot i això va ser a la manifestació del juliol de 2010 contra la sentència del TC quan va decidir que 'm'havia cansat d'estar cansat', i havia de seguir perseguint els mateixos objectius de fer una Catalunya lliure i justa, 'que ens permeti ser ciutadans d'un estat modern i no súbdits d'un estat antic'. Un Estat on les lleis socials han de durar i tenir recursos, i no passi com amb la llei de la dependència que no es va fer sense preveure la dotació econòmica que necessitava. Bel va advertir que 'el que anem a fer no és gens fàcil però aquest és el moment de les nostres vides, i la gent que ens hem cansat d'estar cansats l'únic del que tenim ganes és de menjar-nos el món'.
El rapitenc Lluís Salvadó va recordar 'les moltes generacions que ens han precedit i que volien trobar un encaix a l'Estat espanyol, però al final tot s'ha acabat com 'una picada de fessols''. Salvadó va definir la candidatura de Junts Pel Sí com 'aquells que ens hem manifestat durant els darrers cinc anys però a Madrid ningú ens ha escoltat, i farts d'esperar solucions ens hem unit per anar a buscar-les nosaltres mateixos'. El candidat ebrenc va demanar tenir una majoria sòlida i un govern de concentració fort per encarar amb èxit el procés.
El candidat per Barcelona, Josep Rull, va mostrar-se convençut que 'si som molts el món no ens girarà l'esquena'. Rull va reivindicar que les nacions decideixen lliurement el seu futur i en el nostre cas 'com no ens han deixat fer un referèndum pactat ara nosaltres serem la papereta del Sí'. El candidat va ser molt crític amb l'actitud del govern espanyol: 'davant la nostra esperança ells ens ofereixen por i prohibició'. Rull va anunciar que 'el 27-S els agradi o no utilitzarem les urnes per decidir si volem ser lliures. I serem lliures'.
La xertonila i candidata per Barcelona, Carme Forcadell, va dir que Junts Pel Sí és una 'candidatura excepcional per un moment excepcional. Som una suma de voluntats de gent amb trajectòries, idees i partits diferents però que ens hem unit per aconseguir la llibertat del país'. Per Forcadell el 27S només ofereix dos possibilitats: 'o bé estàs amb la república catalana, per així tenir les eines que necessitem el país; o bé estàs amb el no, i el no és el PP i Rajoy'. La candidata va recordar que: 'lluitem contra un Estat que retalla competències a la Generalitat, i llibertats democràtiques i drets socials a la gent'. Forcadell però té molt clar que guanyarem la independència perquè 'la gent del Sí, tenim arguments, raons i propostes; i un projecte inclusiu i el més il·lusionant que ha tingut el país, com és la República Catalana'.
El cap de llista Germà Bel, va començar el seu parlament definint-se 'com un d'aquells molts catalans que van voler fer l'esforç de canviar l'Estat espanyol i no ho hem aconseguit'. Bel va reconèixer que va quedar molt cansat de lluitar per una causa perduda que havia fracassat. Tot i això va ser a la manifestació del juliol de 2010 contra la sentència del TC quan va decidir que 'm'havia cansat d'estar cansat', i havia de seguir perseguint els mateixos objectius de fer una Catalunya lliure i justa, 'que ens permeti ser ciutadans d'un estat modern i no súbdits d'un estat antic'. Un Estat on les lleis socials han de durar i tenir recursos, i no passi com amb la llei de la dependència que no es va fer sense preveure la dotació econòmica que necessitava. Bel va advertir que 'el que anem a fer no és gens fàcil però aquest és el moment de les nostres vides, i la gent que ens hem cansat d'estar cansats l'únic del que tenim ganes és de menjar-nos el món'.