Hi ha una condició fonamental pel desenvolupament econòmic de la regió de l'Ebre: que el territori tingui una dotació real i efectiva d'infraestructures que siguin un pol d'atracció de noves inversions i que facin possible el creixement de l'ocupació i de la producció als diversos sectors econòmics.
Segons el recent anàlisi de les percepcions econòmiques dels agents econòmics i institucionals de les Terres de l'Ebre, fet pel catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Germà Bel, a la regió de l'Ebre hi ha un consens molt
ample sobre la prioritat de la inversió en infrastructura com a principal necessitat del territori. Segons aquest anàlisi, les empreses, els agents econòmics i les diferents administracions de les Terres de l'Ebre coincideixen en la necessitat de millores en les infraestructures, bàsicament pel que fa a les carreteres i la xarxa ferroviària tradicional, per tal de fomentar el desenvolupament econòmic del territori.
Diu també l'anàlisi de Germà Bel que la manca d'inversió és un problema que afecta, directament o indirecta, la major part de la població i se sustenta en dos pilars bàsics: el deficient estat de les xarxes de comunicació (viària i ferroviària) i telecomunicacions (banda ampla), i la dificultat de provisió de serveis bàsics (com la l'electricitat o el sanejament). Aquests factors decisius constitueixen un binomi que, ara com ara,
afavoreix i potencia la sensació d'aïllament dels habitants de les nostres comarques.
Sembla, doncs, que hi ha un acord bàsic: cal millorar les nostres infraestructures per aprofitar les nostres potencialitats de creixement.
Ara bé, què podem fer al respecte? Si tothom estem d'acord en la necessitat d'aquesta millora i desenvolupament infraestructural, com podem posar fil a l'agulla?
Ja fa temps que, en públic i en privat, reivindico i proposo un gran compromís per les infraestructures de la vegueria de l'Ebre. Demano que, ja sigui l'IDECE o la delegació de Govern, o la Cambra de Comerç o la iniciativa ciutadana, posi damunt la taula els eixos bàsics d'aquest compromís: què volem, com ho volem i quan ho volem.
A partir d'aquesta clara definició en positiu, som-hi tots junts a fer-ho possible.
Estic convençut que la gent de les Terres de l'Ebre necessitem que es torni a generar il·lusió en àmbits com els de les comunicacions viàries i ferroviàries, portuàries i aeroportuàries, peatges, telecomunicacions, cicle de l'aigua, regadius, sòl per a activitats
productives, tractament de residus i distribució energètica.
Així doncs, proposo aquest compromís per les infraestructures de la vegueria de l'Ebre com una eina fonamental que generi il·lusió, ajudi a superar la crisi, atregui inversions, propiciï el creixement de la producció i l'ocupació dels diferents sectors econòmics ebrencs, i trenqui, d'una vegada per totes, la manca de lideratge que ens envolta.
Andreu Martí i Garcia
President del Consell Comarcal del Baix Ebre