Cercar en aquest blog

8/13/2010

Normalitat en les festes i millora de les condicions amb l’aplicació del manual de bones pràctiques en els actes amb bous

Amb motiu de la celebració, aquests dies, de nombroses festes majors
en municipis que organitzen actes amb bous com a protagonistes, el
delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ha donat
avui un missatge "d'absoluta normalitat" pel que fa a aquestes
celebracions tradicionals.

"Avui estem més prop que mai de disposar d'una llei que regula la
festa i que tanca definitivament el debat obert i les indefinicions
que actualment disposa el marc legal vigent", ha afirmat Salvadó.
Segons el delegat del Govern, "en cap dels casos el debat sobre les
corrides ha de generar incerteses a l'entorn de la nostra festa".

La Delegació Territorial i el Govern de Catalunya continuen treballant
per tal que la llei dels bous tradicionals de les Terres de l'Ebre
s'aprovi abans que acabi aquesta legislatura, un cop el consell de
Garanties Estatutàries ha dictaminat, rebutjant el recurs presentat
pel PP contra la llei, que el text s'ajusta a les disposicions de
l'Estatut de Catalunya.

L'aplicació del manual de bones pràctiques als actes amb bous a les
Terres de l'Ebre suposa una notable millora de les condicions en què
es desenvolupen aquestes festes, tan pel que fa a la seguretat de les
persones com pel que fa al benestar dels animals que hi participen.
Així es conclou de l'anàlisi de les dades sobre les diverses
modalitats de festes taurines al territori entre l'any 2005 (primer de
l'aplicació del manual de bones pràctiques) i l'any 2009.
MODALITAT ANY 2005 ANY 2009

BOU EMBOLAT 137 (22 minuts de durada mitjana) 139 (19 minuts de
durada mitjana)
(15 dels 137 van superar els 30 minuts de durada) (1 dels 139 va
superar els 30 minuts de durada)

BOU CAPLLAÇAT 37 (42 minuts de durada mitjana) 33 (34 minuts de
durada mitjana)
6 dels 37 van superar els 60 mintus Cap va superar els 60 minuts

En aquest sentit destaca el compliment de la recomanació segons la
qual es limita la durada dels bous embolats a un màxim de 30 minuts i,
la dels capllaçats, a un màxim de 60 minuts. Així, s'ha constatat una
reducció del temps de durada dels espectacles (-20% per als bous
capllaçats i -14% per als embolats) que redunda en benefici dels bous,
atès que s'evita l'esgotament dels animals. També ha contribuït a la
protecció dels animals el fet que es compleix la recomanació de no
celebrar bous capllaçats entre les 12 del migdia i les 5 de la tarda,
per tal d'evitar les hores de major insolació.

Amb les dades es constata també que el compliment del manual de bones
pràctiques s'ha estès enormement: així, mentre que el primer any
d'aplicació del manual, el 2005, hi va haver 15 bous embolats que van
superar la mitja hora de durada recomanada, el 2009 només en va haver
un que es va allargar més de trenta minuts. Quant als capllaçats, s'ha
aconseguit que cap bou participi de l'espectacle durant més d'una
hora.

En aquestes dues modalitats de bous un veterinari s'ocupa
d'inspeccionar els animals abans de cada actuació i segueix com es
desenvolupa la festa per tal de garantir que els bous no són objecte
de cap tipus d'agressió. La participació de les penyes i agrupacions
taurines, gràcies a les quals s'han eradicat les conductes
inapropiades i la participació d'aficionats irrespectuosos amb
l'animal i amb la festa, ha estat i continua sent fonamental en aquest
punt. Al final de l'espectacle, a més, el mateix veterinari
s'encarrega de confirmar el bon estat de l'animal i d'aixecar l'acta
corresponent.

Actualment se celebren festes amb bous en 24 municipis i dues EMD de
les Terres de l'Ebre, on hi ha 33 comissions de bous, 24 penyes
taurines i 6 penyes d'emboladors. Aquests col·lectius representen més
de 5.000 persones.

En la darrera sessió del Consell de Cultura Popular i Tradicional,
celebrada el passat 1 de juliol, es va acordar declarar el bous de les
Terres de l'Ebre com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional.
L'acord suposa la inclusió dels bous en el Catàleg del Patrimoni
Festiu de Catalunya i el reconeixement, per part del Govern de
Catalunya, de l'autenticitat, la naturalesa popular i l'interès
nacional de les festes amb bous, acabant un llarg recorregut cap a la
normalització de la cultura popular i tradicional de les Terres de
l'Ebre.