presentava ahir, 7 de setembre, el llibre de Jordi Jordan "El perquè
de la vegueria ebrenca" que també ha prologat, com una obra que "dóna
llum al per què, després de gairebé 200 anys d'haver perdut les
institucions pròpies, la gent de l'Ebre preservem intacta la voluntat
d'esdevenir un territori amb veu i personalitat pròpia". Salvadó també
destacava que el document aporta detalls d'una història que no surt
als grans llibres d'història de Catalunya i que "cal que des del
territori escrivim, recuperem i, sobretot, divulguem".
La presentació, que va tenir lloc al Palau Oliver de Boteller, va
comptar amb la col·laboració de l'escriptor Emigdi Subirats, l'editor
d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, i del mateix autor, Jordi
Jordan Farnós. A més a més, en l'acte va ser present el conseller
d'Interior, Participació i Relacions Institucionals, Joan Saura, de
visita privada a les Terres de l'Ebre.
"El perquè de la vegueria ebrenca" és un estudi que pretén repassar la
història de les Terres de l'Ebre com a territori des de l'època dels
ilercavons fins avui dia, dividit en quatre grans períodes: època
antiga, medieval, moderna i contemporània. Jordan remarca la
distribució de l'antic territori ilercavó en dos amb la conquesta de
Berenguer IV, així com la desfeta ebrenca amb la inclusió de les
actuals quatre comarques el segle XIX dins l'actual província de
Tarragona. A més a més, també analitza els principals intents de
recuperar la independència ebrenca vers Tarragona des de 1833 fins
avui dia, moment en què el Govern català ha presentat un avantprojecte
històric de Llei de Divisió Territorial de Catalunya, que ha de
significar la recuperació de la vegueria de les Terres de l'Ebre,
tants anys reclamada i desitjada.