Cercar en aquest blog

5/05/2014

ACTIVITATS PER COMMEMORAR EL TRICENTENARI DEL 1714 I EL BICENTANARI DE LA FI DE LA GUERRA DEL FRANCÈS AL PALAU OLIVER DE BOTELLER



Durant el mes de maig tindran lloc a la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller (carrer Jaume Ferran i Clua, núm. 4, de Tortosa), una conferència sobre el Tricentenari i un congrés sobre la Guerra del Francès.

La conferència 1714 Passat, Present i Futur, anirà a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, tindrà lloc divendres 9 de maig a les 19.00 h i s'emmarca dintre dels actes del Tricentenari que la Generalitat de Catalunya organitza a les Terres de l'Ebre.

Josep Maria Solé i Sabaté és catedràtic en història contemporània per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia. Actualment exerceix de professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la postguerra. Va ser el primer director del Museu d'Història de Catalunya entre el 1996 i el 2000. L'any 2006 la Generalitat de Catalunya el va nomenar coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre.

El Congrés d'Història i Arqueologia 200 Anys de la Fi de la Guerra del Francès a les Terres de l' Ebre, tindrà lloc el 16, 17 i 18 de maig. Dintre de la programació s'inclourà la inauguració de l'exposició La Guerra del Francès a les Terres de l' Ebre que es farà al Museu de l'Ebre (pont del Mil·lenari de Tortosa) i una visita guiada a les fortificacions de Tortosa. El Congrés està organitzat pel Centre Associat UNED Tortosa; pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l'Ebre; pel Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili; per l'Associació Amics i Amigues de l'Ebre; per l'Ajuntament de Tortosa i per l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre.

La Guerra del Francès marca l'inici de l'època contemporània hispànica. Fins a la Guerra Civil (1936-1939) no hi haurà cap esdeveniment històric tan transcendental i alhora tan tràgic, tant pel que fa a les seues característiques com a les seues conseqüències. Les Terres de l'Ebre, precisament per ser les que creua el gran riu, viuran intensament el conflicte, no només en l'àmbit militar sinó també polític, social i econòmic. Conquerida la capital, Tortosa, el gener de 1811, després d'un llarg bloqueig i un fulgurant setge, es convertiran en la rereguarda francesa en la subsegüent conquesta de Tarragona i València.

El 1812 les Terres de l'Ebre, ocupades fermament per les tropes franceses, comandades pel mariscal Suchet, seran incorporades a França, com la resta de Catalunya. Amb el reflux militar napoleònic, arrel del desastre de Rússia, es veuran parcialment lliures de la presència gal·la, segona meitat de 1813. En aquelles dates l'exèrcit espanyol iniciarà el bloqueig de la plaça forta de Tortosa, convertida en un dels últims reductes francesos, la seua guarnició no l'abandonarà, mercès l'acord Suchet-Wellington, fins el 18 de maig de 1814. Ja abans de retornar al control espanyol s'havien iniciat, tant en l'àmbit local com en l'hispànic, les lluites polítiques que caracteritzaran el regnat de Ferran VII i el principi de la fi de l'Antic Règim.

El comitè organitzador està format per la Doctora Blanca Buldain Jaca, professora titular d'història contemporània de la UNED, per Roc Salvadó Poy, professor-tutor del Departament d'història i història de l'art de la UNED de Tortosa i per Joan Martínez Tomás, arqueòleg dels Serveis Territorials del Departament de Cultura.