El Rei i el Príncep d'Astúries recuperen la 'paga extra' i es pujen el
sou. Davant d'un titular com aquest no puc fer altra cosa que
aturar-me per reflexionar.
L'any passat, el cap d'estat i l'hereu a la corona van decidir fer un
gest d'austeritat. Van 'patir' una reducció del sou equivalent al
percentatge de la 'paga extra' de Nadal que, aquell mateix any, el
Ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro va decidir retirar als
treballadors de la funció pública.
Però sembla ser que aquesta desició ministerial ha provocat 'mals de
cap' al Rei i al seu fill. Justament ara, quan el país està travessant
un dels moments més delicats d'aquesta crisi galopant, han decidit
recuperar el tresor perdut.
A partir d'ara el monarca rebrà un total de 292.752 euros bruts, i el
príncep la meitat. Exactament el mateix que fa dos anys (2011).
D'altra banda, diguem-ho tot, el pressupost reial s'ha vist reduït en
un 7,29% (55.000 euros) corresponent a l'assignació de la Reina, la
Princesa Letícia i les Infantes.
Tot i així, confesso no entendre aquesta jugada. Vull pensar que la
restricció del pressupost reial no suposa, en cap cas, un pretext per
pal·liar l'increment del sou que tant el monarca com l'hereu a la
corona acaben de fer públic.
Em sembla lamentable que, en aquests moments, decideixin jugar aquesta
fitxa. Sobretot, quan fa justament un mes, el cap d'estat s'adreçava
als seus súbdits afirmant que l'austeritat i el creixement haurien de
ser compatibles. "[…] Les renúncies d'avui han de garantir el benestar
de demà […]." I quina millor manera hi ha de renunciar que retrobar el
sou 'perdut'? Les paraules reals em fan recordar allò que 'El vent
s'endugué'.
No entenc cap a on va aquest país. Per més que m'esforci em declaro
incapaç de saber el futur que està triant Espanya. Ens trobem en una
situació fràgil i en un embolic de cal Déu. Sobre els funcionaris se
situa el núvol de la incertesa i de la inseguretat, perquè ignoren si
en el 2013 tornaran a patir retallades salarials.
Continio insistint que en una democràcia hem de ser tots moros o
cristians. Millor dit: hem de ser tots iguals, sobretot quan des del
Govern, la Casa Reial i tots els poders públics en general demanen
sacrificis i esforços extraordinaris a la ciutadania. En aquest joc o
som tots o estripem les cartes.
Si tots som iguals, els ciutadans han de recuperar els diners
perduts. No accepto res que contradigui aquesta tendencia. Aplaudeixo
la reducció del pressupost de la casa reial i que es ventilin 27
cotxes oficials de la Zarzuela. Però, encara insistiria més en
l'austeritat dels càrrecs públics. Hem de lluitar perquè siguem tots
iguals.
Dani Martínez és periodista