Del dia a dia, com a educador de la Fundació Casal l'Amic, aprenc a
valorar les oportunitats que he tingut durant la meva infància i
adolescència per la meva construcció personal i formativa. Del dia a
dia, com a educador de Beques Escolars, aprenc que, a diferència de
temps passats, aquestes oportunitats són escasses i s'han de guanyar
(i no sempre es guanyen) amb molta lluita. I tot i que treballo amb
infants i adolescents que viuen per sota del llindar de pobresa,
observo com aquests no perden la motivació i les ganes de seguir
endavant, de seguir estudiant i seguir creixent.
Aquest col·lectiu d'infants i adolescents que conviuen en situacions
de risc i d'exclusió social (menors que formen part de famílies
desestructurades i/o sense ingressos suficients, baix nivell de
formació, etc.) conformen un grup molt vulnerable, especialment vers
la seva futura inserció sociolaboral. D'aquesta manera es manté el
cercle viciós on el fracàs escolar d'avui, és l'exclusió social de
demà.
Segons les dades del Panel de Desigualtats a Catalunya de Fundació
Jaume Bofill créixer en una llar pobra limita de 14 a 1 les opcions
d'assolir un títol post obligatori, és a dir, per 1 possibilitat que
té una llar pobra d'assolir un títol post obligatori, una llar que viu
per sobre del llindar de la pobresa en té 14. En referència a les
beques per als estudis, les quals tenen un efecte neutralitzador amb
les desigualtats, fa 8 anys només 1 de cada 3 llars pobres gaudia
d'una beca per als ensenyaments bàsics.
Malgrat la seva condició social i la falta de recursos provinent de
les administracions, contem amb la voluntat de les famílies per voler
aprofitar qualsevol oportunitat que els millori la qualitat de vida.
En la gran majoria de famílies, són aquells infants i adolescents que
tenen la motxilla preparada per l'endemà i l'horari del bus al cap.
Saben que ningú els hi regalarà res i per això s'esforcen, donant-ho
tot sense demanar molt.
Perquè al cap i a la fi, el que ens demanen és que els acompanyem en
el seu procés de construcció d'una infància i adolescència,
normalitzada amb les mancances adquirides. Reclamen un acompanyament
per compartir moments bons, que són més bons quan són compartits, i
moments desesperançadors on el suport és essencial per tornar a
aixecar-se. Volen sentir-se protagonistes de les seves vivències.
Com educador de beques i com a persona, intento acompanyar d'una
manera integral, centrant-me en el seu itinerari formatiu sense
oblidar el seu entorn familiar, social i comunitari del qual formen
part. Però per acompanyar a un infant es necessita la implicació de la
gran família, ara petita per la manca de finançament, que és la xarxa
comunitària que treballa per l'educació i la recerca d'oportunitats.
Joan Marc Vendrell Ginés, educador de la Fundació Casal l'Amic